la presó de l'ànima

Necesitats, deures, obligacións, angoixes, frustacions, temor, por, pànic, tristeses, oblit, soledat, incomprensió, aparença...la presó de l'ànima.

Es podria parlar de totes i cada una de les paraules anteriorment dites, descriguent lo durs que són els seus significats i lo dificils que són portarlos amb tranquilitat i bon seny. Encanvi jo no tinc la intenció de fer-ho. Al menys no avui.

A la vida hi ha tans moments difícils, de portar, de entendrer, gràcies a totes i cada una de les paraules que inicialment he emprat, que crec que la vida seria molt més fàcil si aquestes no existissen, però com això es bastant més complicat m'agradaría parlarvos desde un punt de vista molt més diferent, on vos propòs una cosa:
Tancau els ulls i imagineu-vos la vostra vida com si estiguessiu mirant una pel·licula a la televisió. Llevonçes començaràs per penssar amb el que coneixes, que has vist o de lo que el teu èsser té constància. Ara vé el més interesant, tot el que ha ocorregut ja ha passat, no es pot modificar, ni per bé ni per mal, però et propòs que pensis amb tot allò que realment et fa feliç, no allò que creus que et fa sentir bé però que en realitat només fas servir per encobrir sentiments com en els de les primeres paraules que he usat en aquest text. Llevonces imaginet un futur amb tot allò que hagis pensat. Es molt simple.
Però, si és tan simple perquè segueix haguent moments, dies, setmanes... on ens seguim sentiguent infeliços? Quin significat té la vida sense felicitat?

Tot ésser viu neix, creix i mor. L'abans i el després no existeix mes enfora d'aquestes tres veritats. O si, però com no en tenc constància mantendré la meva idea sota que no hi ha rés, ja que ningú es viu per viurer la seva mort ni està lo suficientment mort per poder viurer aquesta. Supòs que per aquesta causa molts de nosaltres a vegades no aprofitam el temps fent el que ens agrada perquè crerim que ho podrem fer més envant, o inclús acabem per mentint-nos a nosaltres mateixos diguent que realment feim el que ens agrada, però al cap i a la fí la nostra vida es finita i quin significat pot arribar a tenir aquesta si no fás allò que realment et fa sentir viu', allò que et fa ser tot el que més t'agrada de tu mateix, enfora de les paraules que he escrit enel comenáment. Quines paraules?

Hi ha una infinitud de coses que noltros no arribarem a sebrer mai, però mentres visc en el meu món, a la meva bombolla, dins la meva espiral, estic visquent, estic viva i pens demostrar-m'ho a mi mateixa.