Bones, estimats lectors i benvinguts a la meva nova entrada sota la gràn i mítica història de Bretanya, plegada de llegendes increibles on hi formen part cavallers aventurats, donzelles bellíssimes, amor i, sobretot, màgia. Encanteris, pactes a causa de aquests, macs i molts més elements relacionats amb aquest món replet d'un ambient fantàstic.
Aquesta matèria de la qual vos vull parlar avui transcor una franja de temps que passa desdde el segle V fins al XV. Dintre d'aquests segles trobam l'època obscura. Al seu inici el que trobam és la caiguda de l'Imperi Romà a Occident.
En arribar al segle XII el cavaller que es narrava dintre de les obres literaries que s'havien donat lloc fins aquell moment sofrigué un gran canvi. A diferència de lo groller que era en un inici la figura del cavaller a partir de segle V, cap al segle XII passà a representar a la figura d'un home noble,culte, ben plantat i moltes més caracteristiques d'aquest que només afevorien la seva perssona de cara a la demés gent del món, ja fossin reis, figures eclesiàstiques o inclús davant el poble.
I aquesta etapa concluí amb el Reneixement en el segle XV, o morirà tot lo medieval per s començar a agafar-li més importància al cos humà i a la sensibilitat.
Durant tot aquest llarg període de temps que caracterítza la matèria de Gran Bretanya, iniciada al S.V i finalitzada en el S.XV podem trobar certes característiques que ens ajuden a definir aquesta etapa , com ara el teocentrisme; la societat estamental; l'esperança de vida curta a causa de la manca d'higiene, la pobresa, la falta de recursos mèdics i el consol cristià; i finalment l'art romànic, on 'hi destaquen les esglesies fosques i feixugues.
L'obra del rei Artur
Aquesta fou una de les obres més famoses dintre d'aquesta època. La llegenda sorgí a partir d'un llibre que es publicà en el segle V, dintre del llibre "els reis de Britania". Tan gran fou l'impacte d'aquesta creació que fins que acabà aquesta etapa molts diferents perssonatges escrigueren aquesta
exemplar fent petites transformacions que anaren reformant l'història amb el transcurs del temps.
Aquesta obra narrava l'història del rei de Cornualles, el qual estava casat amb una dama anomenada
Ingraine. El seu marit l'amava molt pero aquest amor no li era correspost donat a que Ingraine estava enamorada de Uther Pendragon, el qual també sentia el mateix poderós amor cap a aquesta.Un cop el rei de Cornualles s'adonà de la relació d'amants que portaven entre mans aquests dos s'enportà a la seva esposa a la torre de Tintagel, lloc dintre del qual la tancà per a així prohibir que els dos estimats poguessin tornar a veurer-se mai. El rei dugué a terme aquesta acció donat a que ell es penssava que així si els dos enamorats no es veien mai s'oblidarien l'un de l'altre i deixarien d'estimar-se, però resultà provocà
Marc de Cornualles la reacció completament contrària a la que aquest s'esperava.
Uther Pendragon, desesperat per a tornar a veurer a la seva estimada, deman``a ajuda a un mag el qual tenia com a nom Merlí. L'enamorat li demanà al mag que l'ajudàs a adintrar-se dontre de la torre
Finalment, Merlí li donà les apariències a Uther Pendragon del rei de Cornualles, i aconsseguí tornar a veurer a Ingraine, trobada de la qual nesqué Artur.
Merlí es quedà amb el nadó com a ofrena per a la seva ajuda i el seu encanteri i així ocorregué.Merlí educà a l'infant amb tots els coneixements nessessaris per a que un dia pogués arribar a ser un bon rei de Camelot, donat a que aquest estva destinat a ser-ho.Un dia, quan Artur tenia 14 anys, Merlí i ell foren fins a Londres, lloc on es trobava una espasa clavada en una gran roca pesada. Es deia que qui aconsseguia extreurer l'espassa d'aquella pedra seria 
Uther Pendragon
el futur rei de Camelot, però ningú era capaç de treurer l'expasa del lloc on es trobava clavada, fins que arribà Artur, el qual, siguent tan petit, aconsseguí extreurer l'espasa quasi sense cap esforç i fou proclamat rei.
Més envant apareix la figura de Viviana, també coneguda per "la dama del llac", la qual vivia en el bosc de Bronceliade.
Bosc de Bronceliade
Merlí s'enamorà bojament d'ella, i quan ell li demanà l'espasa d'Escalibur i ella li proposà que Merlí li ensenyat tot tipus de conjur que ell pogués arribar a sebrer, aquest cedigué enantat.Amb aquesta espasa Artur arribà a formar par dels cavallers de la taula rodona.
Mes envant aquesta obra rebigué grans retocs de la mà de Chrétien de Troyes, sota l'any 1170, traduí l'obra de llatí a francés i l'hi anyadí un toc un poc més eclesiastic.
alguns dels exemples d'això és el canvi de nombre de cavallers de la taula rodona, el qual passaren a ser de 7 a 12 com els 12 apòstols de Jesucrist, o l'aparició del "sant greal" taça desde la qual Jesucrist begué vi dintre del seu derrer 12 12 cavallers dee la taula rodona sopà.Tot el que ocorregué després d'aconsseguir l'espasa d'Escalibur gràcies a Viviana, la dama del llac, es veu en aques video => https://www.youtube.com/watch?v=vIzg4x4jCZ0
Alguns segles després es publicà el llibre de "la mort del rei Artur". Dintre d'aquesta obra es veu com Viviana, juntament amb el mac Merlí, s'enporten el cadaver de n'Artur cap a l'illa de Tintagel, on diuen que en algún moment de l'història aquest recobrarà el sentit i tornarà a la vida. Així que podem dir que aquest rei queda un poc dintre de la llegenda, encara que molts historiadors estan estodiant on, possiblement, podria caurer la ciutat de Camelot, el bosc on vivia Viviana, l'illa on es troben els restes de n'artur, etc.
Estimats lectors, esper que hagueu disfrutat de la vostra lectura i ens veim a la meva pròxima entrada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario