la divina comedia

Bones, estimats lectors, i benvings a la meva nova entrada dintre de la qual vos parlaré sota la explendorosa divina comèdia, basant-me en el model trobadoresc del segle XII a Bolonya i Florència.

Com anteriorment vos he esmentat, "La Divina Comedia" esdevingué a Bolonya i a Florència  sota el segle XII per l'escriptor anomenat Dante Alighieri, un poeta italià principalment conegut per a aquesta obra, la qual està considerada una de les obres cumbres de la literatura universal la qual tracta sota el tema de la transició del pensament medieval renancentista.

El mateix escriptor Dante va caracteritzar la seva obra com a una comèdia, donat a que, com el final era feliç, no podia anomenar-lo tragèdia.

En quant a la seva estructura mètrica, creà estrofes a partir de tres versos endecasilabs.

Aquest dividia l'obra en càntiques. Cada una de les càntiques compta amb trenta-i-tres cants, els quals un d'ells era el cant que es solia posar per a iniciar la càntica. Així que, en total, l'obra de Dante conté uns cent cants.

En Quant al tema d'aquesta extensa obra és un recorregut que duu a terme el protagonista d'aquesta trama, a través de l'infern el purgatòri i el paradís. L'escriptor usa la seva pp`ropia perssona com a perssonatge prinipal, el qual es troba en una selva amb Virgili, home que Dante admirava, i l'acompanyà primer de tot a donar una volta per l'infern, lloc dintre del qual es troben amb diferents perssonatges històrics com ara per exemple Sócrates, Cleopatra i Judes entre altres. Després d'això arribaren al purgatori, on les ànimes es purifiquen per a poder arribar a accedir al paradís. Poc després d'això intervé un perssonatge femení anomenat beatriz, dòna de la qual dante havia estat enamorat pero, tràgicament, aquesta morí. Virgili entrega a Dante a Beatriz, la qual l'acompanya per la seva ruta dintre del paradís. Després de tot això dante torna a la terra.

Trobada de Dante amb Virgili en el bosc.

Dante amb Virgili a l'infern.

El purgatori segons Dante.

Dante amb Beatriz al paradís.

Dintre d'aquesta gran obra es toba el "dolce stil novo" paraules les quals signifiquen concretament "el dolç estil nou". La seva temàtica te un esperit religiós, encara que aquest es troba ja en els límits de l'heterodòxia, lo qual significa l'aportació del seu desacort amb les  normes pràctiques tradicionals, en aquest cas referint-se a lo religiós.

Dintre d'aquest podem trobar una base de la qual parteix desde el model trobadoresc, i deim això donat a que podem veurer la figura del gilós, el qual sol estar casat amb una dama (midons) la qual està enamorada corresponent-ment amb un altre home (trobador), per tant és un amor prohibit, el qual tant sols pot desmostrar-se carnarmelnt per la nit i sempre acaben la bella vetllada despedint-se a l'alba, de alla al nom d'aquestes composicion el qual és "l'Alba".

Tot aquest teme anteriorment esmentat neix de:

1.  la poesia estil novista: este estilo cultiva lo exotic i sensual influenciats per dos altres  estils diferents coneguts com a  simbolisme i parnasianisme.
2. la nova mentalitat: Això es basa en el canvi de mentalitat que es veu reflectat en el terme religiós.
3. el tema central és l'amor: com ara podem veurer en la part de l a trama on es presenta el personatge de Beatriz, la difunta amada per Dante.
4. la midons  es veu reflectada com a la figura d'una dòna verge.

I fins aquí aaarriba la meva entrada d'avui, esper que hageu disfrutat de la vostra lectura i vos esper a la meva pròxima entrada.