Si, ja sé que el titol que acabau de lleguir vos porta cap a sospites sota el fet de que avui no vos parlaré d'algún tema que es mogui dintre de l'àmbit on em solc capficar per a aportarvos nous coneixements o refrescar-vos certs temes que ja creieu oblidats, sinó que, estimats lectors, avui venc a parlarvos un poc de qui som i quines coses són les que més m'apasionen, ja que veig rentable l'idea de que sapigueu més coses sota mi per si voleu coneixer millor la persona que es troba rere la pantalla, la qual escriu y publica aquestes entrades per a vosaltres.
Sense cap més dilació, aquesta som jo.
Infancia i origen.
Em dic Llúcia Morro Amengual, vaig neixer el dia 17 de gener de l'any 2000, per tant, actualment tenc 16 anys. Visc a l'illa de Mallorca.- Desde tota la seva vida els meus paren han viscut aquí, al igual que la seva família, així que es pot dir que aquesta és una de les raons per la qual sempre public les entrades en català, donat a que és la meva llengua materna i m'és més fàcil expresar amb més exactitud el que vos intent comunicar.
Quan tenía 6 anys va neixer el meu germà petit, Eduard, el qual vam estimar tots molt desde la primera potada que donà dintre del ventre de la meva mare, encara que, després d'haver estat filla unica tant de temps em costà una mica acostumarme a que ja no tota l'atenció requeia sota mi, portant a la vegada certes males actituds provocades per la gelosia.
Tot seguit, després de complir el meu germà 1 any, varem tenir el nostre primer gós, el qual, actualment, encara tenim i estimam molt. És a dir, podriem dir que la meva família compleix els ideals d'una família feliç tòpica.
Gustos i aficions
En els set anys vaig començar a tocar un instrument anomenat piano a casa d'una amiga de l'home el qual en aquells moments era el meu profesor de música a la meva escola. Les meves ganes per a aprendrer eren inmenses,a més, una de les peces de les quals ansiava més poder arribar a tocar fou la cançó anomenada Para Elisa de Beethoven, fins que amb el pas del temps i l'entrada dintre de l'adolescència varren fer que em desenguenxes d'aquest instrument, fent així que dexés de tocar-lo als 15 anys. Actualment estic reemprenguent la capacitat de tornar a tocar les melodies que més m'agraden adaptant-les a aquest instrument.
- https://www.youtube.com/watch?v=UPNUp9DwFR0 = Para Elisa de Beethoven
El que és la música actualment per a jo
Solc evitar la musica que em deprimeix, és a dir, les cançons lentes amb lletres les quals tracta temes tristos o els quals em fassin pensar tant que acabi menjant-me el cap. No solc escoltar musica en castellà, no perque no m'agradi, ja que si vaig a alguna fersta o algun amic posa alguna cançó en español que tampoc em desagradi ni la lletra ni el ritme dons molts pics la cant i me divertesc molt, encara que el meu estil de música podria dir que es decanta més per la música en inglés la qual sol cumplir amb certs ideals, els quals no cerc, però si que coincideixen. Aquests ideals són:
- que tengui un ritme més bé mogut, el qual faciliti a l'hora de ballar la manera de fer-ho
- també solen estar cantades per cantants de color, els quals tenen un estil un tant "callejero" per dir-ho d'alguna manera així més col·loquial
- a més a més solen tenir coreografies semblants a les que veureu en el seguent video que vos ensenyaré, on es combina la meva cançó preferia amb l'estil de ball que més me perd:
Podriem dir que aquest estil de ball es mou dintre del mól del hip hop, on els seus balls combinen grans pasos en els quals mous parts del cos que ni tu mateix tenies conciencia de que podries mourer d'aquella manera, però bé d'això ja vos hi parlaré més endevant...
- Drake: amb temes com ara "Fake Love", "one dance", "hotline blind", "controlla", etc.
- Tyga :amb un dels meus temes preferits, anomenada "1 of 1" => (link de la cançó) => https://www.youtube.com/watch?v=UcBQhogPx3k
- Big Sean: amb la cançó "Bounce Back" => (link de la cançó) =>
- Chris Brown: amb temes com ara l'anteriorment citat "Party", "Loyal", "Ayo","Five more hours" i moltes més. => (link de la cançó Loyal)=> https://www.youtube.com/watch?v=JXRN_LkCa_o
Finalment vos profunditzaré dintre del tema de l'estil de ball que segueixen dintre d'aquets videos anteriorment citats i que, quemillor que una gran coreografia per a poder acabar d'explicarvos-ho?, el que vos deixaré a continuació és el link del meu ballarí favorit amb una de les seves grans coreografies.Vaig coneixer-lo gràcies al videoclip del primer link que vos he proporcionat dintre d'aquesta entrada. Aquest ha arribat a adquirir el lloc del meu ballarí preferit a causa de lo alt que ha arribat amb tan sols 16 anys, la qual és la meva edad i segur que la de molt de vosaltres, i m'ha servit de reflexió per a pensar que tot està en les nostres mans, i que totes les traves es troben dintre del teu cap, que ni l'edad ni el teu cos ni la teva personalitat t'ha d'impedir arribar a lo més alt.I com anteriorment vos he dit, aqui teniu el link (és el nen amb el pel afro, el qual a la vegada és el creador de la cançó que està ballant): https://www.youtube.com/watch?v=pcu7VU5eCSM
Be estimats lectors, esper que hagueu conegut moltes coses noves, un poquet més sota mi i, el que és més important, que hageu disfrutat del contigut d'aquesta entrada. Vos esper a la meva pròxima publicació, gràcies per la vostra atenció i fins aviat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario