METAMORFOSI:El meravellos mite d'Eco i Narcis

Eco i Narcis

Alguna vegada eu sentit, estimats lectors, l'expresió popular que diu "ets un narcisista"? 

Per si no l'havieu sentit abans aquesta expresió significa estar enamorat d'un mateix. 

I l'eco de les muntanyes dintre de les coves, el qual repeteix tot el que dius al final de l'oració que hagis pronunciat, que l'eu sentit mai a aquest?, dons si voleu sebrer la relació entre aquests dos, juntament amb la raó d'aquests fets i dites vos, convit a llegir aquesta entrada i ja veureu com tot cobrarà sentit amb  el meu escrit sota l'històric d'aquests dos personatges fantàstic amb destins un tant cruels. 

Per a començar adintrant-vos dintre d'aquesta trama us explicaré el neixement d'un dels nostres perssonatges principals, el qual té com a nom Narcís.

• Narcís

  Liríope nimfa la qual el seu nom significa "lliri" en ger, després de ser violada per el riu Cefís i quedar embarassada i condemnada a estar empresonada a les seves aigües, visità a l'oracle Tirèsies (el qual ja haviem vist dintre de l'obra de Sòfocles anomenada Èdip Rei. Aquest prediu que Èdip matarà al seu pare i es casarà amb la seva mare). Liríope acodí a aquests amb l'intenció de sebrer quin era el destí del seu fill i si aquest tendria una llarga vida. la contestació de l'oracle no fou, ni més ni menys, que la següent: "si no s'arriba a coneixer".
  Setze anys més tard, Narcís ja era un jove hombretó, del qual molts de himes i dònes suspiraven a causa de la seva bellesa i de lo enamorats que es tornaven en veurer la seva magnífica apariència.
  
  
  
  
  
  
  
  Ara vos introduiré dintre de l'història al perssonatge d'Eco, i veureu quina relació tenen aquesta i Narcís, i la relació que tenen aquests dos personatges amb les dites i els fets 
  anteriors.
  
  
  

  • Eco

   Un dia, mentre Narcís passejava pel bosc, una nimfa anomenada Eco el vegé, quedant completament enamorada de la seva bellesa.
  Aquesta, però, carregava sota les seves espatlles una gran maledicció, provocada per la filla de Saturn, anomenada Juno, la qual era l'espossa de Júpiter. 
  El marit d'aquesta era molt femeller, és a dir, li agradava molt posar-li les banyes a la seva dòna amb diferents nimfes. La nimfa Eco, la qual era amiga de les amants de Júpiter, sempre entretenia a Juno amb la seva llengua xerraire per a que les nimfes que estaven amb el marit d'aquesta poguessin fogir. Un dia, la seva estratègia fou descoberta, i com a càstig, Juno maleí a Eco per a que aquesta només pogués repetir tot el que sentia.
  la nostra nimfa seguí a Narcís d'amagada esperant que aquests fes algún sò o pronunciàs alguna paraula per a que aquests sapigués de la seva presència. Amb això que de sobte aquest cridà "hi ha algú per aquí?", i la nimfa, contenta, li respongué "per aquí". Ell, exaltat, seguí cridant coses per a descobrir l'identitat de la perssona que s'emagava rere els espesos arbres, fins que, finalment, digué "Aquí, reunim-nos" obtinguent com a resposta procedent de la nimmfa Eco, "Reunim-nos". Tot seguit aquesta s'hi acostà, llançant-s'hi a sota. La reacció d'aquest no fou la que ella eserava, donat a que ell se la llevà de sota diguent-li que preferia morir a tenir-la.
  La nimfa, enfonsada dintre d'un mar de llagrimes corregué a amagar-se dintre d'una cova, on acabà per consumir-se el seu cos a causa de la seva enorme tristesa, deixant així, solament la seva veu, la qual està condemnada a sonar eternament repetint el final de les frases que sent dintre de les muntanyes. Es diu que el seu cos acabà per convertir-se en roques. D'aquí ve la repetició de les paraules que es troben al final de les vostres frases cada vegada que cridau a les muntanyes.
   
  
  
  
  
  • Eco esculpida dintre d'una cova
  com a simbol i recordatòri d'aquesta i de     la seva lleguenda.
  
   
  
  • Eco ja tranformada en roques dintre d'una muntanya, a causa de la seva gran pena per el rexàs del seu amor cap a Narcís.
                                                                                                                               

   Per a continuar amb l'història veurem el que li succeí a Narcís a continuació.

   Narcís no tant sols li havia romput el cor a Eco, sino que també havia rexassat a moltes altres nimfes i una altre gran quantitat d'homes. Per tant la deessa de Ramnut, anomenada Nèmesis, la qual era la deessa de la venjança, va voler fer que Narcís prov``as de la seva pròpia medicina, i que per tant, s'enamoràs de algú al qui mai pogués posseir.

  Tot seguit, mentre Narcís caminava pel bosc cançat a causa de que tornava de caçar, es va jeurer sota un riu a descansar. Aquest riu no havia estat mai ajitat, ni per cap animal, ni per cap humà, ni per cap branca, ni per cap esdeveniment meteorològic. Així que, quan el nostre protagoniste s'hi acostà per a beurer aigua vegé l'aspecte d'un jove noi. Admirat per a l seva bellesa volgué apropar-si per a abraçar-lo i besar-lo, però això no li fou possible, donat a que allo tant sols era una sombra dontre de l'aigua cristal·lina. En adonar.se'n de que aquella bellísima imatge era ell, caigué dintre d'una profunda tritesa, per la qual deixà caurer una llàgrima deixant-la caurer dintre del llac, cosa que fé que l'imatge de l'aigua s'alteràs i desaparegués. Això provocà tal tristesa dintre del cor de Narcís que començà a notar com una forta pasió causada per l'amor que estava experimentant, la qual era a la vegada una profunda tristesa per a no poder arribar a abraçar al seu estimat, provocà en el seu còs una forta metamorfosi, donat a que ell creia que si no podia obtenir aquell èsser tan magnífic no era digne de continuar amb vida. Finalment aquests acabà amb la seva vida, provocant així una gran tristesa dintre del cor de les seves germanes, les nimfes de l'aigua anomenades "nàides", les nimfes dels boscos "dríades" i, com no, dintre del cor d'Eco.

  Posteriorment, quan totes aquestes volgueren celebrar un enterrament per a aquest amb la seva ceremònia digne de tal llegenda, no trobar cap cos, és més, en el lloc on s'havia produit la mort d'aquest es trobà un ni més ni menys que un narcís.

  
  

  

  • Nàiades

  

  •  Dríades

  Daquesta meravellosa encara que tràgica llegenda neix l'expresió que en un principi vos he citat, la qual és la de "ets un narcicista", donat a que el perssonatge al gual li perteneixia el nom de Narcís morí a causa de l'amor que sentia per a ell mateix.

  Finalment, estimats lectors, esper que hageu disfrutat de la lectura i ens veim a la pròxima entrada.