METAMORFOSI: El gran mite d'Apol·lo i Dafne

Apol·lo i Dafne

Bones, estimats lectors i benvinguts a la meva nova entrada sota un nou mite de dos personatges mitològics molt importants, els quals un d'ells sofreix, com a l'anterior mite d'Eco i Narcís, una metamorfosi, la qual és l'inici de certes llegendes, tradicions o dites.

Eu sentit mai a dir que les corones que portaven els romans estaven formades per una branca perteneixent d'un arbre el qual rebia com a nom "llir"? Dons dintre d'aquesta entrada, on vos contaré aquest meravellós mite, descobrireu la raó de l'ús espesicalment d'una de les branques que formen part d'aquest arbre.

En el cas de que la vostra resposta a la meva pregunta anterior fos un no aquí vos deix l'imatge d'una corona sota la qual vos estic parlant.

• Exemple real d'una corona de llir  

•  Home de l'Edat Mitjana portant una corona de llir

• Símbol que representa la corona de llir, cosa que s'usa per a reconeixer i exposar la victòria d'aquell al qual se li ha otorgat tal prestigi. 

• Mite 

  Apol·lo,fill de Venus i a la vegada Deu de la música, baixà de l'Olimp per a instal·lar-se temporalment a la terra, on, un dia qualsevol, derrotà a la serp poderosa que provocava un gran temor entre els ciutadans. Després d'això, el Deu Apol·lo es sentia invencible i, sobretot, superior a qualsevol altre èsser, ja fos humà o un Déu.
  Tot seguit es trobà amb Cupit, del qual es burlà, ficant-se amb el seu arc de fletxes i diguent-li que no era lo suficientment home com per a portar-ne cap sota les espatlles. Cupit es sentí tan ofés que volgué enseñar-li a Apol·lo com a gest de venjança, el gran poder que contenien les seves fletxes, el qual era molt major que qualsevol d'altre perteneixent a les fletxes del cregut fill de Venus.   
  Cupit disparà una fletxa d'amor a Apol·lo i una altre de desamor a Dafne, nimfa filla de Peneu, el qual era el riu principal de Tessàlia. Posteriorment, quan Apol·lo vegé a Dafne s'hi enamorà profundament, encara que aquest amor no li fos correspost a causa de la fletxa que aquesta havia rebut degut a l'enfadat i venjatiu Cupit. A més, ella volia conservar eternament la seva castidad, així que quan vegé que Apol·lo no deixava de perseguirla per totes bandes li rogà al seu pare per a deixar de sofrir. Aquest li va fer beurer de la seva aigua, creant així que el bell cos i el tenre rostre de la nimfa s'enduresquin i poc a poc anassin donant resultat a la metamorfosi que estava experimentant, donant-li l'aspecte d'un arbre anomenat llir.
  Finalment, quant Apol·lo vegé el que acabava d'ocorrer, agafà un troç d'arbre i s'el colocà al cap, pronunciant les següents paraules: " Ja que no pots ésser la meva esposa, seràs, no ho dubtis, el meu arbre; ornaràs per sempre, llorer, als meus cabells, la meva lira, el meu buirac."
  
  
  
   
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
               Dafne                                                                                                 Apol·lo
  

  Vídeo de l'explicació d'aquest mite  

  • A continuació vos deixaré un link el qual vos portara a una videoexplicació sota el mite d'Apol·lo i Dafne, facilitant-vos el text que anteriorment vos he argumentat.
    • https://www.youtube.com/watch?v=5wFvPZxbVXs  
     
   

Gracies, estimats lectors, per el vostre temps, esper que hagueu disfrutat d'aquesta meravellosa lectura i fins la pròxima.