TEMPUS FUGIT

El temps passa, inevitablement, alguns pics ràpid, uns d'altres més lent, ja sigui per que estas amb la gent que tu estimes i amb la qual et diverteixes, o ja sigui per que tens un mal dia, un mal moment o no tens ganes de fer el que estas fent.

En veritat, amics meus, el temps no tendria que ser un inconvenient per a nosaltres, ni cap pes a damunt les nostres espatlles,donat  a que cada moment que passa aprenem alguna cosa diferent, ja sigui dintre d'un bon o dun mal moment. Un mai desperdicia el seu temps, només descobreix el que li agrada fer amb aquest. 

Un sempre es pot arrepentir de coses que abans no ha fet, per això vos dic que mai tengueu aquesta sensació de malgast, donat a que el temps passat mai es tornara a recuperar, pero així tu sabras, amb més sertesa, el que vols fer amb el restant.

Moltes vegades maleim el temps, comparant-lo amb una rocambolesca tormenta, que s'emporta amb el seu pas el que tu estimes. Però tu mai has de rendirte, donat a que , si, el temps pot haver emportat-se coses que en un temps vares estimar amb gran passió, però tambe t'ha deixat en el teu present grans persones o grans essers a qui estimar, per això vos vull transmetre que estar capicaigut és raonable en certes situacions, però sempre has de tornar a mirar cap a davant amb una rialla i tratar de la millor manera possible a tot alló que estimis, donat a que nosaltres, que sóm sense l'amor?

Esteim formats per experiencies, per moments bons i d'altres no tant bons, però no per això menys importants.
Esteim fets de petites parts de totes les persones que han passat per la nostra vida, ja et portin bons o mals records. No se si eu sentit mai a dir la frase aquesta que diu "nosaltres som el resultat de la barreja dels nostres pares.", dons ,baix el meu punt de vista, n'estic completament en desacord amb aquesta frase, no perque m'enporti males experiències dels meus pares, tot el contrari, ells sempre han estat per a mi una gran inspiració i les meves ganes de seguir en devant, la meva ajuda quan tenia un mal moment i els somnriures que més ansio veurer enel mon. El que vos vull fer entendrer amb això que vos he dit és que tots tendriem que estar formats per les bones  experiències que vivim cada un i, en canvi, no deixar que cap d'aquestes que sigui perjudicial ens limiti la nostra personalitat.

En conclusió, se que la vida està formada per alts i baixos, per moments feliços i moments que no ho són tant, però sempre hi ha una raó per seguir en devant, i si no la trobes mira al teu voltant, i fixet amb les persones que s'hi troben, aquelles a les quals de veritat estimes i que mai t'han demostrat el contrari i... quina millor raó trobes per a sonriurer? pensa que la teva felicitat contàgia als demés, i si de veritat t'estimen i et veuen feliç ells compartiran aquest sentiment amb tu, fent així que sempre portis uns grandissims  records vagis on vagis.

Aixi que a que esperes? agafa la primera pensona que et vengui al cap que sigui realment important en la teva vida i feli veurer lo molt que significa per a tu, i MAI esperis per fer-ho, donat a que, encara que sigui trist i dur d'acceptar, el temps passa"tempus fugit" i mai saps quan pot ser massa tard.

•  Cançó

  

Per a conclourer amb aquesta entrada vos ensenyaré una de les cançons de la gran cantant Enya, la qual s'anomena Only time. He elegit aquesta peça donat a que es veu com la cantant es demana certes preguntes a ella mateixa, a les quals no pot respondrer, donat a que l'unic que pot donar-li la rsposta que ella ansia és el temps.
 Link de la cançó d'Enya- Only Time: https://www.youtube.com/watch?v=7wfYIMyS_dI

Aqui vos deix la lletra d'Enya-Only Time traduida en castellà per a que entengueu millor el que diu i pogueu veurer amb més claretat les frases que fan referència al que anterior-ment vos he explicat.

¿Quién puede decir adónde va el camino, dónde el día fluye? Solamente el tiempo...

¿Y quién puede decir si su amor crece, como su corazón eligió? Solamente el tiempo...



¿Quién puede decir porqué sus suspiros del corazón, como su amor vuelan? Solamente el tiempo...

¿Y quién puede decir porqué grita su corazón, cuando su amor muere? Solamente el tiempo...



¿Quién puede decir cuándo los caminos satisfacen, ese amor pudo estar, en su corazón?

¿Y quién puede decir cuándo duerme el día, si la noche guarda todo su corazón? La noche guarda todo su corazón...





¿Quién puede decir si su amor crece, como su corazón eligió? Solamente el tiempo...

¿Y quién puede decir adónde va el camino, dónde el día fluye? Solamente el tiempo...

¿Quién sabe? Solamente el tiempo... ¿Quién sabe? Solamente el tiempo...



El que vos he subratllat són exemples(entre d'altres que es troben presents) que es troben dintre de la lletra de la cançó de la qual vos parl, els quals ens donen a veurer l'importància que té el temps per a obtenir respostes a es preguntes que en el dia d'avui tant ens angoixen.


Esper que hagueu disfrutat de la lectura d'aquesta entrada i ens veim, estimats lectors, a la meva pròxima entrada.

METAMORFOSI: El gran mite d'Apol·lo i Dafne

Apol·lo i Dafne

Bones, estimats lectors i benvinguts a la meva nova entrada sota un nou mite de dos personatges mitològics molt importants, els quals un d'ells sofreix, com a l'anterior mite d'Eco i Narcís, una metamorfosi, la qual és l'inici de certes llegendes, tradicions o dites.

Eu sentit mai a dir que les corones que portaven els romans estaven formades per una branca perteneixent d'un arbre el qual rebia com a nom "llir"? Dons dintre d'aquesta entrada, on vos contaré aquest meravellós mite, descobrireu la raó de l'ús espesicalment d'una de les branques que formen part d'aquest arbre.

En el cas de que la vostra resposta a la meva pregunta anterior fos un no aquí vos deix l'imatge d'una corona sota la qual vos estic parlant.

• Exemple real d'una corona de llir  

•  Home de l'Edat Mitjana portant una corona de llir

• Símbol que representa la corona de llir, cosa que s'usa per a reconeixer i exposar la victòria d'aquell al qual se li ha otorgat tal prestigi. 

• Mite 

  Apol·lo,fill de Venus i a la vegada Deu de la música, baixà de l'Olimp per a instal·lar-se temporalment a la terra, on, un dia qualsevol, derrotà a la serp poderosa que provocava un gran temor entre els ciutadans. Després d'això, el Deu Apol·lo es sentia invencible i, sobretot, superior a qualsevol altre èsser, ja fos humà o un Déu.
  Tot seguit es trobà amb Cupit, del qual es burlà, ficant-se amb el seu arc de fletxes i diguent-li que no era lo suficientment home com per a portar-ne cap sota les espatlles. Cupit es sentí tan ofés que volgué enseñar-li a Apol·lo com a gest de venjança, el gran poder que contenien les seves fletxes, el qual era molt major que qualsevol d'altre perteneixent a les fletxes del cregut fill de Venus.   
  Cupit disparà una fletxa d'amor a Apol·lo i una altre de desamor a Dafne, nimfa filla de Peneu, el qual era el riu principal de Tessàlia. Posteriorment, quan Apol·lo vegé a Dafne s'hi enamorà profundament, encara que aquest amor no li fos correspost a causa de la fletxa que aquesta havia rebut degut a l'enfadat i venjatiu Cupit. A més, ella volia conservar eternament la seva castidad, així que quan vegé que Apol·lo no deixava de perseguirla per totes bandes li rogà al seu pare per a deixar de sofrir. Aquest li va fer beurer de la seva aigua, creant així que el bell cos i el tenre rostre de la nimfa s'enduresquin i poc a poc anassin donant resultat a la metamorfosi que estava experimentant, donant-li l'aspecte d'un arbre anomenat llir.
  Finalment, quant Apol·lo vegé el que acabava d'ocorrer, agafà un troç d'arbre i s'el colocà al cap, pronunciant les següents paraules: " Ja que no pots ésser la meva esposa, seràs, no ho dubtis, el meu arbre; ornaràs per sempre, llorer, als meus cabells, la meva lira, el meu buirac."
  
  
  
   
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
               Dafne                                                                                                 Apol·lo
  

  Vídeo de l'explicació d'aquest mite  

  • A continuació vos deixaré un link el qual vos portara a una videoexplicació sota el mite d'Apol·lo i Dafne, facilitant-vos el text que anteriorment vos he argumentat.
    • https://www.youtube.com/watch?v=5wFvPZxbVXs  
     
   

Gracies, estimats lectors, per el vostre temps, esper que hagueu disfrutat d'aquesta meravellosa lectura i fins la pròxima.

METAMORFOSI:El meravellos mite d'Eco i Narcis

Eco i Narcis

Alguna vegada eu sentit, estimats lectors, l'expresió popular que diu "ets un narcisista"? 

Per si no l'havieu sentit abans aquesta expresió significa estar enamorat d'un mateix. 

I l'eco de les muntanyes dintre de les coves, el qual repeteix tot el que dius al final de l'oració que hagis pronunciat, que l'eu sentit mai a aquest?, dons si voleu sebrer la relació entre aquests dos, juntament amb la raó d'aquests fets i dites vos, convit a llegir aquesta entrada i ja veureu com tot cobrarà sentit amb  el meu escrit sota l'històric d'aquests dos personatges fantàstic amb destins un tant cruels. 

Per a començar adintrant-vos dintre d'aquesta trama us explicaré el neixement d'un dels nostres perssonatges principals, el qual té com a nom Narcís.

• Narcís

  Liríope nimfa la qual el seu nom significa "lliri" en ger, després de ser violada per el riu Cefís i quedar embarassada i condemnada a estar empresonada a les seves aigües, visità a l'oracle Tirèsies (el qual ja haviem vist dintre de l'obra de Sòfocles anomenada Èdip Rei. Aquest prediu que Èdip matarà al seu pare i es casarà amb la seva mare). Liríope acodí a aquests amb l'intenció de sebrer quin era el destí del seu fill i si aquest tendria una llarga vida. la contestació de l'oracle no fou, ni més ni menys, que la següent: "si no s'arriba a coneixer".
  Setze anys més tard, Narcís ja era un jove hombretó, del qual molts de himes i dònes suspiraven a causa de la seva bellesa i de lo enamorats que es tornaven en veurer la seva magnífica apariència.
  
  
  
  
  
  
  
  Ara vos introduiré dintre de l'història al perssonatge d'Eco, i veureu quina relació tenen aquesta i Narcís, i la relació que tenen aquests dos personatges amb les dites i els fets 
  anteriors.
  
  
  

  • Eco

   Un dia, mentre Narcís passejava pel bosc, una nimfa anomenada Eco el vegé, quedant completament enamorada de la seva bellesa.
  Aquesta, però, carregava sota les seves espatlles una gran maledicció, provocada per la filla de Saturn, anomenada Juno, la qual era l'espossa de Júpiter. 
  El marit d'aquesta era molt femeller, és a dir, li agradava molt posar-li les banyes a la seva dòna amb diferents nimfes. La nimfa Eco, la qual era amiga de les amants de Júpiter, sempre entretenia a Juno amb la seva llengua xerraire per a que les nimfes que estaven amb el marit d'aquesta poguessin fogir. Un dia, la seva estratègia fou descoberta, i com a càstig, Juno maleí a Eco per a que aquesta només pogués repetir tot el que sentia.
  la nostra nimfa seguí a Narcís d'amagada esperant que aquests fes algún sò o pronunciàs alguna paraula per a que aquests sapigués de la seva presència. Amb això que de sobte aquest cridà "hi ha algú per aquí?", i la nimfa, contenta, li respongué "per aquí". Ell, exaltat, seguí cridant coses per a descobrir l'identitat de la perssona que s'emagava rere els espesos arbres, fins que, finalment, digué "Aquí, reunim-nos" obtinguent com a resposta procedent de la nimmfa Eco, "Reunim-nos". Tot seguit aquesta s'hi acostà, llançant-s'hi a sota. La reacció d'aquest no fou la que ella eserava, donat a que ell se la llevà de sota diguent-li que preferia morir a tenir-la.
  La nimfa, enfonsada dintre d'un mar de llagrimes corregué a amagar-se dintre d'una cova, on acabà per consumir-se el seu cos a causa de la seva enorme tristesa, deixant així, solament la seva veu, la qual està condemnada a sonar eternament repetint el final de les frases que sent dintre de les muntanyes. Es diu que el seu cos acabà per convertir-se en roques. D'aquí ve la repetició de les paraules que es troben al final de les vostres frases cada vegada que cridau a les muntanyes.
   
  
  
  
  
  • Eco esculpida dintre d'una cova
  com a simbol i recordatòri d'aquesta i de     la seva lleguenda.
  
   
  
  • Eco ja tranformada en roques dintre d'una muntanya, a causa de la seva gran pena per el rexàs del seu amor cap a Narcís.
                                                                                                                               

   Per a continuar amb l'història veurem el que li succeí a Narcís a continuació.

   Narcís no tant sols li havia romput el cor a Eco, sino que també havia rexassat a moltes altres nimfes i una altre gran quantitat d'homes. Per tant la deessa de Ramnut, anomenada Nèmesis, la qual era la deessa de la venjança, va voler fer que Narcís prov``as de la seva pròpia medicina, i que per tant, s'enamoràs de algú al qui mai pogués posseir.

  Tot seguit, mentre Narcís caminava pel bosc cançat a causa de que tornava de caçar, es va jeurer sota un riu a descansar. Aquest riu no havia estat mai ajitat, ni per cap animal, ni per cap humà, ni per cap branca, ni per cap esdeveniment meteorològic. Així que, quan el nostre protagoniste s'hi acostà per a beurer aigua vegé l'aspecte d'un jove noi. Admirat per a l seva bellesa volgué apropar-si per a abraçar-lo i besar-lo, però això no li fou possible, donat a que allo tant sols era una sombra dontre de l'aigua cristal·lina. En adonar.se'n de que aquella bellísima imatge era ell, caigué dintre d'una profunda tritesa, per la qual deixà caurer una llàgrima deixant-la caurer dintre del llac, cosa que fé que l'imatge de l'aigua s'alteràs i desaparegués. Això provocà tal tristesa dintre del cor de Narcís que començà a notar com una forta pasió causada per l'amor que estava experimentant, la qual era a la vegada una profunda tristesa per a no poder arribar a abraçar al seu estimat, provocà en el seu còs una forta metamorfosi, donat a que ell creia que si no podia obtenir aquell èsser tan magnífic no era digne de continuar amb vida. Finalment aquests acabà amb la seva vida, provocant així una gran tristesa dintre del cor de les seves germanes, les nimfes de l'aigua anomenades "nàides", les nimfes dels boscos "dríades" i, com no, dintre del cor d'Eco.

  Posteriorment, quan totes aquestes volgueren celebrar un enterrament per a aquest amb la seva ceremònia digne de tal llegenda, no trobar cap cos, és més, en el lloc on s'havia produit la mort d'aquest es trobà un ni més ni menys que un narcís.

  
  

  

  • Nàiades

  

  •  Dríades

  Daquesta meravellosa encara que tràgica llegenda neix l'expresió que en un principi vos he citat, la qual és la de "ets un narcicista", donat a que el perssonatge al gual li perteneixia el nom de Narcís morí a causa de l'amor que sentia per a ell mateix.

  Finalment, estimats lectors, esper que hageu disfrutat de la lectura i ens veim a la pròxima entrada.

   

Els tòpics literaris i els seus corresponents exemples

Tòpics literaris

• La majoria dels tòpics literaris que hi ha:

AMOR POST MORTEM (Amor más allá de la muerte):

Carácter eterno del amor, sentimiento que perdura después de la muerte física.

AMOR BONUS (Amor bueno):

Carácter positivo del amor espiritual.

AMOR FERUS (Amor salvaje):

Carácter negativo del amor físico, de la pasión sexual.

AMOR MIXTUS (Amor mixto):

Carácter complejo del amor físico y espiritual, cuando se dan conjuntamente.

BEATUS ILLE (Dichoso aquel):

Elogio de la vida campesina, rural, frente al ajetreo urbano y cortesano.

CARPE DIEM (Goza de este día):

Invitación al goce de los años de juventud (= día) y al aprovechamiento del momento, antes de que el inevitable paso del tiempo nos conduzca a la vejez y a la muerte.

Vid. Collige, virgo rosas y Fugit irreparabile tempus

COLLIGE, VIRGO, ROSAS (Coge, virgen, las rosas ...):

Carácter irrecuperable de la juventud y la belleza: invitación a gozar del amor (simbolizado en la rosa) antes de que el tiempo robe nuestros mejores años.

Vid. Carpe Diem

CONTEMPTUS MUNDI (Desprecio del mundo):

Menosprecio del mundo y de la vida terrena que no son otra cosa que un valle de lágrimas y de dolor.

DESCRIPTIO PUELLAE (Descripción de la joven):

Descripción física enumerativa-gradativa de una joven siguiendo un orden descendente: cabeza, cuello, manos...

DUM VIVIMUS, VIVAMUS (Mientras vivimos, vivamos):

Concepción de la vida humana como algo pasajero e irrenunciable con la consiguiente invitación a su goce y disfrute.

FUGIT IRREPARABILE TEMPUS (El tiempo pasa irremediablemente):

Carácter irrecuperable del tiempo vivido: evocación de la condición fugaz de la vida humana.

FUROR AMORIS (El amor apasionado):

Concepción del amor como una enfermedad que niega todo poder a la razón.

HOMO VIATOR (El hombre viajero):

Carácter itinerante del vivir humano, considerada la existencia como "camino", viaje o peregrinación.

Vid. Peregrinatio vitae

IGNIS AMORIS (El fuego del amor):

Concepción del amor como fuego interior. concepción del amor como una locura, como una enfermedad mental que niega todo poder a la razón.

 LOCUS AMOENUS (Lugar agradable):

Carácter mítico del paisaje ideal, descrito bucólicamente a través de sus diversos componentes (prado, arroyo, árbol...) y relacionado, casi siempre, con el sentimiento amoroso.

MEMENTO MORI (Recuerda que has de morir):

Carácter cierto de la muerte como fin de la vida: advertencia aleccionadora.

MILITIA EST VITA HOMINIS SUPER TERRA (La vida de los hombres sobre la tierra es lucha):

Carácter bélico de la vida humana, entendida como campo de batalla en el que se desarrolla una continua lucha frente a todo: los hombres, la sociedad, el destino...

MILITIA SPECIES AMOR EST (El amor es un tipo de lucha):

Carácter bélico del sentimiento amoroso, visto como contienda o enfrentamiento entre dos adversarios: los enamorados.

OMNIA MORS AEQUAT (La muerte iguala a todos):

Carácter igualitario de la muerte que, en su poder, no discrimina a sus víctimas ni respeta jerarquías.

OCULOS SICARII (Ojos homicidas):

Carácter simbólicamente asesino de la mirada.

PEREGRINATIO VITAE (El viaje de la vida):

Carácter pasajero de la vida humana, entendida como "camino" que el hombre debe recorrer.

Vid. Homo viator

QUOMODO FABULA, SIC VITA (Así como el teatro es la vida):

Carácter representativo de la vida humana: dramatización única e irrepetible de nuestra existencia.

Vid. Vita-theatrum

QUOTIDIE MORIMUR (Morimos casa día):

Carácter determinante del tiempo en la vida humana, considerada como "camino" que debe recorrerse hacia su meta: la muerte.

Según ello, cada momento de nuestra existencia es un paso hacia la muerte.

RECUSATIO (Rechazo):

Rechazo de valores y actitudes ajenas.

RELIGIO AMORIS (Culto al amor):

Carácter alienante del sentimiento amoroso, presentado como una enfermedad o servidumbre de la que el hombre debe liberarse.

RUIT HORA (El tiempo corre):

Carácter efímero del tiempo y, por extensión, de la vida, que nos precipita hacia la muerte irremediablemente.

 SIC TRANSIIT GLORIA MUNDI (Así pasa la gloria mundana):

Carácter pasajero de la fortuna o reputación humana, condenada a verse arrastrada por la muerte.

SOMNIUM, IMAGO MORTIS (El sueño, imagen de la muerte):

Carácter de muerte aparente que ofrece el cuerpo humano en actitud de reposo, cuando el hombre duerme.

THEATRUM MUNDI (El teatro del mundo):

Carácter representativo del mundo y de la vida, entendidos como escenarios dramáticos en que diversos actores -los hombres- representan los papeles de una obra ya escrita.

Vid. Vita-theatrum

UBI SUNT (¿Dónde están?):

Carácter desconocido del más allá, de la otra orilla de la muerte, materializado en interrogaciones retóricas acerca del destino o paradero de grandes hombres que han muerto.

VANITAS VANITATIS (Vanidad de vanidades):

Carácter engañoso de las apariencias, que exige el rechazo o renuncia de toda ambición humana, por considerarla vana.

VARIUM ET MUTABILE SEMPER FEMINA (Variable y mudable, siempre es la mujer):

Carácter inestable de la mujer, presentada desde una perspectiva misógina como ser cambiante e indeciso.

VENATUS AMORIS (Caza de amor):

La relación amorosa es presentada como cacería del ser amado.

VITA-MILITIA (La vida como lucha):

Carácter bélico de la existencia humana, entendida como lucha constante frente a las adversidades y asechanzas externas.

VITA-FLUMEN (La vida como río):

Carácter fluyente de la existencia humana, equiparada a un río que avanza, sin detenerse, hasta fundirse en el mar, su muerte.

VITA-SOMNIUM (La vida como sueño):

Carácter onírico de la vida humana, entendida como un sueño irreal, una ficción extraña y pasajera.

VITA-THEATRUM (La vida como teatro):

Carácter representativo de la existencia humana, presentada como dramatización única e irrepetible del propio papel vital.

Vid. Theatrum mundi y Quomodo fabula, sic vita

http://ellaberintodelostopicos.blogspot.com.es/2010/07/el-tiempo-escapa-nach.html

1. Per a parlar del tempus fugit vos posaré un gran exemple d'un raper molt conegut anomeat Nach: 

• https://www.youtube.com/watch?v=MofOk4bY1Oo

Per si no eu trobat molt clarament on es situen els exemples que justifiquen la meva afirmació sota el tòpic literari que segueix aquesta peça vos deixaré a continuació la lletra d'aquesta cançó, la qual diu així:

El tiempo escapa 
¿de qué sirven tantos relojes de plata 
cuando un alma de hojalata nos delata? 
¿de qué sirve tanta pasta si el orgullo se malgasta? 
Conclusión nefasta, la presión aplasta 
Hasta devastar la suerte 
Nuestra mente sigue inerte porque nada nos divierte. 
No aceptamos que la muerte forme parte de la vida, 
No vivimos el momento ni curamos las heridas 
Que abre nuestro sufrimiento. 
Amores por capricho, y odios de entretenimiento 
Sin que importe que el de enfrente yazca muerto 
O que el legado dejado nos sea incierto 
Afrontamos los problemas inundando nuestras venas 
Con venenos que condenan al cerebro sin medida, todo es mentira 
Tragamos rabia contenida para ir a la oficina cada día 
El tiempo escapa y el despertador obliga 
Enterrando nuestros sueños como un “gravedigaz” 
Que alguien me diga 
¿qué educación tienen los niños con guiños de dictadura? 
¿de qué libertad se habla si la verdad se censura? 
¿qué solución se ofrece si el mundo amanece a oscuras? 
Confusión en masa, a duras penas y otros mes que pasa 
Así volvemos al inicio, encerrándonos en casa 
Días como parpadeos 
Noches que nos tienen reos 
En deseos bajo la luz de la luna 
Aprendiendo a competir desde una cuna 
Enseñando a conseguir fama y fortuna 
La existencia es tan fugaz 
Y la violencia tan voraz que nos atrapa 
Piénsalo, el tiempo escapa. 

El tiempo escapa 
Vivimos pensando en mañana 
Creemos que quien más tiene 
Más vale, más gana 
Prisión urbana, 
Sueños de riqueza y fama, 
Que se rompen convirtiéndose en lamento y drama. 

El tiempo escapa, trepa, trapa, 
El mundo es un trapo. 
Boca sin grapas no le tapa esparadrapo. 
Capo en mi, quepo en ti 
Estoy en ti, nunca mentí 
Escapo con mi bloc y mi boli Bic 
Voy sin VIP y en ti entro, no miento, 
Estás perdiendo el tiempo pensando en tus lamentos 
Andas tan lento, mueres por dentro 
Sueñas tan alto que, al caer, no cagas dentro 
Entro y al viento, templos de naipes tambalean 

Hoy no hay marea. Cuando salga el sol, pedalea. Pelea 
¿quién no marea la perdiz? 
Para ser feliz no aprendas del aprendiz 
De lo que ví, aprendo 
Sufriendo sigo estando, 
Molestando voy creciendo 
Creyendo poder parar el tiempo 
El tiempo se escapa, rápido, corriendo. 


Escúchalo, es el susurro del viento abrasador que hace mella en ti. 
Distínguelo, este es tu contorno, no vivirá por ti. 
Cada suspiro es una lágrima en la laguna del recuerdo, 
Todo ha pasado ya. Aprovecha el tiempo y verás que... 

El tiempo escapa 
Vivimos pensando en mañana 
Creemos que quien más tiene 
Más vale, más gana 
Prisión urbana, 
Sueños de riqueza y fama, 
Que se rompen convirtiéndose en lamento y drama.

ejemplo de amor feru- suavemente besame- Elvis Crepo=>  https://www.youtube.com/watch?v=WPiEbYSF9kE

Suavemente, bésame
Que yo quiero sentir tus labios
Besándome otra vez

Suavemente, bésame
Que yo quiero sentir tus labios
Besándome otra vez

bésame, bésame
(Suave) bésame otra vez
(Suave) que yo quiero sentir tus labios
(Suave) besándome otra vez
(Suave) besa, besa
(Suave) bésame un poquito
(Suave) besa, besa, besa,
(Suave) bésame otro ratito

Cuando tu me besas
Me siento en el aire
Por eso cuando te veo
Comienzo a besarte
Y si te despegas,
Yo me despierto
De ese rico sueño,
Que me dan tus besos
Suavemente
(Bésame, que yo quiero sentir tus labios)
Besando me otra vez
Suavemente ese coro!
(Bésame)
Es la cosa (que yo quiero sentir tus labios)
Besando me otra vez
Bésame suavecito,
Sin prisa y con calma
Dame un beso bien profundo, que me llegue al alma
Dame un…

Repte quinzenal, Special Edition: Edip Rei

  Repte Quinzenal

Èdip Rei

   Bones, estimats lectors, i benviguts a la meva nova entrada d'aquesta setmana.

   Avui vos guiaré per un viatge que vos adintrarà dintre de l'apasionant història que narra el reconegut autor Sòfocles a la fantàstica obra d'Edip Rei.

L'amor, que n'es de meravellós eh? tant n'es així que ja, els primers humans que hagué sota la terra, ja sigueu més dels pensaments de la creació de la raça humana a partir d'Adan i Eva, o les vostres hipòtesis s'atraquin ja més a la teoria de l'evolució, sempre hi ha estat present el tema de l'amor, perqué, qué seria de nosaltres si no fos per l'amor? Pot ser tant sols seriem unes criatures incapaces de sentir empatia per a possar-nos en el lloc dels damés, i incapaços de perdonar o d'ajudar, perqué, estimats lectors, si hi pensau bé l'amor es troba per totes parts. Tant n'és així que, dintre d'aquesta obra, agafa un fort protagonisme, donat a que el podem veurer dintre de moltes i distintes escenes que es troben dintre de la majoria de parts d'aquesta peça.

• Èdip Rei i les diferents formes d'amor en la tragèdia de Sòfocles 

   Dintre d'aquesta obra hi podrem trobar diverses maneres de demostrar amor, com ja be vos he dit abans, i aquestes distintes maneres són les següents:
  
  1. L' amor sexual i passional: Aquest tipus es veu present dintre de les relacions sexuals, les quals per exemple duen a terme el rei Èdip i la seva esposa la reina Iocasta, provocant així que aquests dos tinguessin numerosos fills.
  2. L'amor al poble: El rei Èdip mostra tal respecte cap al seu poble que acaba fent un jurament per a trobar a l'assassí de l'anterior rei anomenat Laios, dintre del qual es veia obligat a exiliar-lo i
     
     prohibir l'acolliment de l'exiliat dintre de cap casa que es trobàs en l'interior del seu regne. Un altre dels clars exemples d'amor cap als seus subdits, és el compliment d'aquest jurament, malgrat fós ell el culpable.
  3. L'amor matrimonial: Un clar exemple d'aquest és el compromís matrimonial d'Edip i Iocasta, els quals es casen per amor i no per a conveniencia, cosa que feien moltes de les persones perteneixents a la realesa per a ampliar els seus territoris. Tant n'és així que quan la reina Iocasta se n'adona de que l'home amb el qual compartia, tant el poder del pais, com els seus fills i, principalment, la seva vida, era a la vegada el seu fill, opta per
     
     acabar amb la seva vida per a no viurer ni un minut més amb l'idea de que l'home que ella amaba i sentia una atracció mes sexual es tractava, a la vegada, de la persona que ella mateixa havia parit.
  4. L'amor familiar: Aquest es troba present dintre d'aquesta meravellosa trama amb l'exemple familiar d'Edip, Iocasta i els quatre fills que aquests comparteixen, els quals s'anomenen Eteocles, Polinices, Antigona i Ismene. Després de la mort de Iocasta per les causes anteriorment justicades, Èdip es veu obligat per el seu propi jurament, a ser exiliat del seu pais, però, abans d'això, aquest s'autolesionà els ulls, per a no tornar a veurer més la terrible realitat, la qual era un horrible futur per als seus fills, una vida sense la seva amada dòna, a la vegada que mare i l'assassinat del seu pare verídic, al qual matà ell mateix amb les seves pròpies mans.
     
  5. L'amor familiar: Un altre cas d'amor familiar dintre de l'obra és l'acceptació d'Edip provocada per Pòlib i Mèrope, els quals trobaren el cos del protagoniste quan era tant sols un nadó i el tractaren com si fos fill seu. Tant be ho feren que Èdip no s'anadonà de que aquells no eren els seus vertaders pares fins al desenllaç de la trama.
     
     
   

• Relació d'un classic literari i l'obra d'Èdip Rei

  Com be ja sabreu, un clàssic literari és aquella obra la qual, per molt temps que passi seguirà siguent una peça de gran prestigi, a la vegada que un exemple a seguir del gènere al qual pertany.
  La definició anteriorment citada de clàssic literari ha estat causada per la nessecitat d'explicar-vos la relació d'aquestes dues paraules i l'obra en questió de la qual vos parl dintre d'aquesta entrada. La seva relació es basa amb que Èdip Rei és un clar exemple a seguir dintre de la seva tipologia d'obra, la qual sol tenir una temàtica relacionada amb els déus i es caracteritza per tenir un desenllaç un tant trist, a la vegada que moralitzador.
  
  Bibliografia: https://literaturavlad.wordpress.com/2012/09/24/que-es-un-clasico-literario/ => link per a veurer d'on he extret la definició de classic literari.
                                                                                                                                                      
  
    Finalment, moltes gràcies, estimats lectors, per al vostre temps, esper que hagueu disfrutat de la lectura i m'os veim a la pròxima entrada.
  
  
   
   

Un poc més sota mi.

     Si, ja sé que el titol que acabau de lleguir vos porta cap a sospites sota el fet de que avui no vos parlaré d'algún tema que es mogui dintre de l'àmbit on em solc capficar per a aportarvos nous coneixements o refrescar-vos certs temes que ja creieu oblidats, sinó que, estimats lectors, avui venc a parlarvos un poc de qui som i quines coses són les que més m'apasionen, ja que veig rentable l'idea de que sapigueu més coses sota mi per si voleu coneixer millor la persona que es troba rere la pantalla, la qual escriu y publica aquestes entrades per a vosaltres.

    Sense cap més dilació, aquesta som jo.

• Infancia i origen.

  Em dic  Llúcia Morro Amengual, vaig neixer el dia 17 de gener de l'any 2000, per tant, actualment tenc 16 anys. Visc a l'illa de Mallorca. 
• Desde tota la seva vida els meus paren han viscut aquí, al igual que la seva família, així que es pot dir que aquesta és una de les raons per la qual sempre public les entrades en català, donat a que és la meva llengua materna i m'és més fàcil expresar amb més exactitud el que vos intent comunicar.
  Quan tenía 6 anys va neixer el meu germà petit, Eduard, el qual vam estimar tots molt desde la primera potada que donà dintre del ventre de la meva mare, encara que, després d'haver estat filla unica tant de temps em costà una mica acostumarme a que ja no tota l'atenció requeia sota mi, portant a la vegada certes males actituds provocades per la gelosia.
  Tot seguit, després de complir el meu germà 1 any, varem tenir el nostre primer gós, el qual, actualment, encara tenim i estimam molt. És a dir, podriem dir que la meva família compleix els ideals d'una família feliç tòpica.
  
  
  

  • Gustos i aficions

    En els set anys vaig començar a tocar un instrument anomenat piano a casa d'una amiga de l'home el qual en aquells moments era el meu profesor de música a la meva escola. Les meves ganes per a aprendrer eren  inmenses,a més, una de les peces de les quals ansiava més poder arribar a tocar fou la cançó anomenada Para Elisa de Beethoven, fins que amb el pas del temps i l'entrada dintre de l'adolescència varren fer que em desenguenxes d'aquest instrument, fent així que dexés de tocar-lo als 15 anys. Actualment estic reemprenguent la capacitat de tornar a tocar les melodies que més m'agraden adaptant-les a aquest instrument.
  1.  https://www.youtube.com/watch?v=UPNUp9DwFR0 = Para Elisa de Beethoven

  •   El que és la música actualment per a jo

                Actualment podria dir que el que més m'agrada i amb el que més gust pas és escoltant música. Per a mi, escoltant música soc jo mateixa per complet i faig fora cualsevol prejuici que pugui arribar a tenir.                                                                                                                             
Solc evitar la musica que em deprimeix, és a dir, les cançons lentes amb lletres les quals tracta temes tristos o els quals em fassin pensar tant que acabi menjant-me el cap. No solc escoltar musica en castellà, no perque no m'agradi, ja que si vaig a alguna fersta o algun amic posa alguna cançó en español que tampoc em desagradi ni la lletra ni el ritme dons molts pics la cant i me divertesc molt, encara que el meu estil de música podria dir que es decanta més per la música en inglés la qual sol cumplir amb certs ideals, els quals no cerc, però si que coincideixen. Aquests ideals són: 

1. que tengui un ritme més bé mogut, el qual faciliti a l'hora de ballar la manera de fer-ho
2. també solen estar cantades per cantants de color, els quals tenen un estil un tant "callejero" per dir-ho d'alguna manera així més col·loquial
3. a més a més solen tenir coreografies semblants a les que veureu en el seguent video que vos ensenyaré, on es combina la meva cançó preferia amb l'estil de ball que més me perd:                     

https://www.youtube.com/watch?v=Z9eMk051dYg => Chris Brown - Party

• 
  
   
  
  
  

  
  
  Podriem dir que aquest estil de ball es mou dintre del mól del hip hop, on els seus balls combinen grans pasos en els quals mous parts del cos que ni tu mateix tenies conciencia de que podries mourer d'aquella manera, però bé d'això ja vos hi parlaré més endevant...

          Per a continuar amb el meu estil de música preferid, el qual vos vull aclarar que no a totes les cançons estic atenta a la lletra, amb el qual vull donar-vos a entendrer que moltes de les meves cançons preferides es troben dintre d'aquesta llista degut al seu ritme, vos introduiré el nom d'alguns cantants que més m'agraden , com ara per exemple:

• Drake: amb temes com ara "Fake Love", "one dance", "hotline blind", "controlla", etc.

1. 

•   Tyga :amb un dels meus temes preferits, anomenada "1 of 1" => (link de la cançó) => https://www.youtube.com/watch?v=UcBQhogPx3k

• Big Sean: amb la cançó "Bounce Back" => (link de la cançó) => 

 https://www.youtube.com/watch?v=QO7b6CXdLPg

• Chris Brown: amb temes com ara l'anteriorment citat "Party", "Loyal", "Ayo","Five more hours" i moltes més. => (link de la cançó Loyal)=>  https://www.youtube.com/watch?v=JXRN_LkCa_o
  

Finalment vos profunditzaré dintre del tema de l'estil de ball que segueixen dintre d'aquets videos anteriorment citats i que, quemillor que una gran coreografia per a poder acabar d'explicarvos-ho?, el que vos deixaré a continuació és el link del meu ballarí favorit amb una de les seves grans coreografies.Vaig coneixer-lo gràcies al videoclip del primer link que vos he proporcionat dintre d'aquesta entrada. Aquest ha arribat a adquirir el lloc del meu ballarí preferit a causa de lo alt que ha arribat amb tan sols 16 anys, la qual és la meva edad i segur que la de molt de vosaltres, i m'ha servit de reflexió per a pensar que tot està en les nostres mans, i que totes les traves es troben dintre del teu cap, que ni l'edad ni el teu cos ni la teva personalitat t'ha d'impedir arribar a lo més alt.
I com anteriorment vos he dit, aqui teniu el link (és el nen amb el pel afro, el qual a la vegada és el creador de la cançó que està ballant): https://www.youtube.com/watch?v=pcu7VU5eCSM



     Be estimats lectors, esper que hagueu conegut moltes coses noves, un poquet més sota mi i, el que és més important, que hageu disfrutat del contigut d'aquesta entrada. Vos esper a la meva pròxima publicació, gràcies per la vostra atenció i fins aviat.