El coneixement moral és un comportament que els humans hauriem d'observar. Aquest comportament tendria que ser necessari i universal. Per tant, el coneixement moral no és el coneixement de l'esser, és a dir, no és el coneixement sota cap comportament real que duim a terme les persones.
Per tant podem dir que el coneixement moral es duu a terme mitjançant un coneixement a priori, el qual significa que és un coneixement obtingut abans de l'experiència.
Aquest no compta amb l'experiència, però si que compta amb l'identificació de els elements a priori de la moralitat, els quals són l'ús pràctic de la raó, que consisteix en l'enteniment de l'objecte en l'intuïció, a més d'un ús teòric de la raó, el qual sèncarrega de prendrer decisions i dur a terme eleccions.
Tot això ens porta a la conclusió de que parteix de l'idèa del bé, determinat per la moraitat. Aquestes idees no són empiriques, però tenen un caràcter necessari i universal.
Fent referència a allò no empíric introduïm l'idea de "l'haver de ser". Aquest no es pot obtenir amb l'experiència ni les circumstàncies humanes, per tant ha de ser a priori.
De tot això sorgeix la crítica de Kant de tots aquells sistemes morals que han estat fundat amb idees i arguments empírics. a aquests els anomenarà "Ètiques Materials", les quals es basen en tres idees fonamentals: L'idea de que totes són a posteriori, és a dir, extretes un cop obtinguda l'experiència. Amb aquesta es creu que el bé és tot allò que desitjam tenir els humans; la segona afirma que s'ha de crear una norma a la qual et tens que aferrar per a arribar a obtenir la felicitat. Aquesta norma es basa en l'actuació moguda per l?interés i per la necessitat de l'experiència; i finalment la tercera ens diu que aquests sistemes ètics són heterònoms ,és a dir, on la llei moral és rebuda fora de la raó.
Kant criticava aquestes idees pel fet de que ell creia que la moralitat no es podia obtenir de res empíric, per tant creia que el concepte de la bona voluntat es basava en el deurer i no en el desig. Aquest deure implica actuar respecte a la llei moral.
En el cas de que coincidissen l'interés particular d'una persona amb la llei moral (la qual no està sotmesa a cap hipòtesi) deim que actuam "conforme al deure".
Com anteriorment em dit, la llei moral no pot estar sotmesa a cap mena d'hipòtesi. Aquest fet l'anomenam "Imperatiiu categòric", el qual es basa en tres condicions; obrar segons una màxima, obrar per la llei universal de la naturalesa i finalment obrar usant l'humanitat. Aquestes tres característiques es basen en la moralitat. A l'hora deim que existeix una voluntat, la qual no està determinada per cap element empíric i es basa, especialment, en dur a terme un pensament lliure i de forma autònoma.
