Tot el que necessites sebrer sota el mite

  Hola, estimats lectors, i benvinguts a la meva crónica en la qual vos parlaré sota el mite i les seves característiques.

   El mite és tota aquella historia la qual ha anat passant, durants molts de segles, de boca en boca contant els fets de certs heròis o personatges mítics i celstials, majoritariament vinculats amb els Deus, uns éssers espectaculars, bells, i heròtics. No sempre tractaven necessariament de Deus, encara que totes les figures que solien apareixer en un mite eren figures màgiques o especials donat a algún cert encant que aquests posseien, ja sigui per la seva bellesa, com per la seva intel·ligència, valentía, malícia, etc. Molts de pics la gent s'inventava mites amb la necessitat de trobar respostes a totes aquelles preguntes a les quals anelaven trobarlis un perquè (d'on surt el dia i la nit, perquè el sol es pon i es lleva, d'on ve l'home i la dona...)

   Podem trobar certs exemples de mites en  histories com ara la del Gènesi, on ens parla sota la creació de l'home i la dòna juntament amb la resposta al patiment de les dònes en els parts, o de la vergonya a ensenyar el nostre cos al descobert...

   L'importància de tots aquests mites és bastant elevada, donat a que tots i cada un d'ells lis dona una identitat cultural a qualsevol regió i serveix per a donar respostes a moltes preguntes (anteriorment citades) als fets dels quals no hi havia ni hi ha cap solució científica. Baix el meu punt de vista, els mites es consserven d'avui en dia tan sols per a entretenirnos d'una manera molt allunyada als fets quotidians que hi ha d'avui en dia, cosa que ens agrada bastant per a poder evadir-nos i fantassejar amb un món d'éssers increíbles els quals duien a terme fets extraordinaris que ens poden transportar a certs sentiments com ara el rubor, l'humor, la por o fins innclús la diverssió.

   Lévi-Strauss, un antropòleg del segle XX i XXI, plantetja el fet de que els mites, encara que siguin històries il·lògiques en les quals tot es posible, trobam una certa assemblança en ells per molt enfora que estiguin els llocs d'on provenen aquests.

   Roland Barthes, un semiòleg del segle XX, ens respon a la pregunta de què és el mite? diguent-nos que aquest tant sol és una paraula o conjunt de paraules, les quals formen un significat. Aquests mites poden sorguir de diferents coses, no necessariament de l'antiguitat, sinó que aquests es poden anar creant de forma successiva, a la vegada que poden desapareixer, donat a que tot te una existencia  limitada.
  Mircea Eliade, un filòsof e historiador del segle XX, ens planteja l'idèa de que el mite sempre està relacionat amb el començament d'alguna cosa, és a dir, que per a sebrer l'origen de qualsevol aspecte sempre partirem d'algun mite.


   En quant a la literatura oral, podriem dir que aquest concepte el varem estar adquirint amb el temps, modificant de forma inevitable les histories, a causa del boca a boca d'aquestes, fins que va ser redactada i es fixaren així els temes dels quals haviem estat transmitint de forma oral fins avui en dia.