mite sota El Judici de Paris

   Benvinguts de nou, estimats lectors, a una altre entrada en la qual vos parlaré sota un dels mites que a mi, personalment em van cridar bastant l'ateció en l'exposició que anarem a visitar tots els alumnes de primer I, anomenat El judici  de Paris.

    En aquest mite podrem observar l'intervenció de molts de Deus, amb els quals ens justifiquen un fet real i historic com és la guerra de Troya, a través d'un relat fantàstic protagonitzat per uns peersonatjes irreals a la vegada que magnifics.

    El mite ens narra  com la desea de la discordia anomenada Eris, s'enterà de que no havia estat convidada a la boda de Peleo, per tant ella, tota plena de ràbia i hira, acodí de forma quasi invisible a la boda en la qual no havia estat convocada, i deixà sota de la taula una poma dorada, en la qual posava per a la mes bella, amb l'intenció de crear una disputa cada contra aquelles que anasin a per aquesta poma.

    Poc temps després, les tres deeses Atena, Venus i Era s'anadonaren de l'existència de la polémica poma, i s'adinçaren en una baralla en la qual Paris tenia que decidir quina d'elles era la mes indicada per a menjarse aquella poma, poder el qual li otorgà ni mes ni menys que el Deu Zeus.
    Aquestes, desesperades per a ser anomenades les mes belles de l'olimp (lloc on vivien els reis) acodiren a Paris amb diverses ofrenes, entre les quals Venus li otorgava a Paris l'amor de la dona més bella de la Terra, anomenada Helena d'Esparta. Paris, sense cap mena de dubte li otorgà a ella el nom a la més bella de l'olimp.
 
   Helena s'enamorà de Paris i aquest sa l'empotortà a Troya. Pero Helena estaba casada amb el rei de d'Esparta, el qual s'anomenava Menelao.
   Aquest fet desencadenà amb la guerra de Troya.

   JUDICI DE PARIS                                                                                 HELENA Y MENELAO