mite sota El Judici de Paris

   Benvinguts de nou, estimats lectors, a una altre entrada en la qual vos parlaré sota un dels mites que a mi, personalment em van cridar bastant l'ateció en l'exposició que anarem a visitar tots els alumnes de primer I, anomenat El judici  de Paris.

    En aquest mite podrem observar l'intervenció de molts de Deus, amb els quals ens justifiquen un fet real i historic com és la guerra de Troya, a través d'un relat fantàstic protagonitzat per uns peersonatjes irreals a la vegada que magnifics.

    El mite ens narra  com la desea de la discordia anomenada Eris, s'enterà de que no havia estat convidada a la boda de Peleo, per tant ella, tota plena de ràbia i hira, acodí de forma quasi invisible a la boda en la qual no havia estat convocada, i deixà sota de la taula una poma dorada, en la qual posava per a la mes bella, amb l'intenció de crear una disputa cada contra aquelles que anasin a per aquesta poma.

    Poc temps després, les tres deeses Atena, Venus i Era s'anadonaren de l'existència de la polémica poma, i s'adinçaren en una baralla en la qual Paris tenia que decidir quina d'elles era la mes indicada per a menjarse aquella poma, poder el qual li otorgà ni mes ni menys que el Deu Zeus.
    Aquestes, desesperades per a ser anomenades les mes belles de l'olimp (lloc on vivien els reis) acodiren a Paris amb diverses ofrenes, entre les quals Venus li otorgava a Paris l'amor de la dona més bella de la Terra, anomenada Helena d'Esparta. Paris, sense cap mena de dubte li otorgà a ella el nom a la més bella de l'olimp.
 
   Helena s'enamorà de Paris i aquest sa l'empotortà a Troya. Pero Helena estaba casada amb el rei de d'Esparta, el qual s'anomenava Menelao.
   Aquest fet desencadenà amb la guerra de Troya.

   JUDICI DE PARIS                                                                                 HELENA Y MENELAO

 

Tot el que necessites sebrer sota el mite

  Hola, estimats lectors, i benvinguts a la meva crónica en la qual vos parlaré sota el mite i les seves característiques.

   El mite és tota aquella historia la qual ha anat passant, durants molts de segles, de boca en boca contant els fets de certs heròis o personatges mítics i celstials, majoritariament vinculats amb els Deus, uns éssers espectaculars, bells, i heròtics. No sempre tractaven necessariament de Deus, encara que totes les figures que solien apareixer en un mite eren figures màgiques o especials donat a algún cert encant que aquests posseien, ja sigui per la seva bellesa, com per la seva intel·ligència, valentía, malícia, etc. Molts de pics la gent s'inventava mites amb la necessitat de trobar respostes a totes aquelles preguntes a les quals anelaven trobarlis un perquè (d'on surt el dia i la nit, perquè el sol es pon i es lleva, d'on ve l'home i la dona...)

   Podem trobar certs exemples de mites en  histories com ara la del Gènesi, on ens parla sota la creació de l'home i la dòna juntament amb la resposta al patiment de les dònes en els parts, o de la vergonya a ensenyar el nostre cos al descobert...

   L'importància de tots aquests mites és bastant elevada, donat a que tots i cada un d'ells lis dona una identitat cultural a qualsevol regió i serveix per a donar respostes a moltes preguntes (anteriorment citades) als fets dels quals no hi havia ni hi ha cap solució científica. Baix el meu punt de vista, els mites es consserven d'avui en dia tan sols per a entretenirnos d'una manera molt allunyada als fets quotidians que hi ha d'avui en dia, cosa que ens agrada bastant per a poder evadir-nos i fantassejar amb un món d'éssers increíbles els quals duien a terme fets extraordinaris que ens poden transportar a certs sentiments com ara el rubor, l'humor, la por o fins innclús la diverssió.

   Lévi-Strauss, un antropòleg del segle XX i XXI, plantetja el fet de que els mites, encara que siguin històries il·lògiques en les quals tot es posible, trobam una certa assemblança en ells per molt enfora que estiguin els llocs d'on provenen aquests.

   Roland Barthes, un semiòleg del segle XX, ens respon a la pregunta de què és el mite? diguent-nos que aquest tant sol és una paraula o conjunt de paraules, les quals formen un significat. Aquests mites poden sorguir de diferents coses, no necessariament de l'antiguitat, sinó que aquests es poden anar creant de forma successiva, a la vegada que poden desapareixer, donat a que tot te una existencia  limitada.
  Mircea Eliade, un filòsof e historiador del segle XX, ens planteja l'idèa de que el mite sempre està relacionat amb el començament d'alguna cosa, és a dir, que per a sebrer l'origen de qualsevol aspecte sempre partirem d'algun mite.


   En quant a la literatura oral, podriem dir que aquest concepte el varem estar adquirint amb el temps, modificant de forma inevitable les histories, a causa del boca a boca d'aquestes, fins que va ser redactada i es fixaren així els temes dels quals haviem estat transmitint de forma oral fins avui en dia.
   
   

crònica de la sortida al museu de caixa forum

Hola, estimats lectors, i benvinguts a la meva entrada sota Les dones a Roma.

 
   Per anar a coneixer l'història sota les dones que vivíen a Roma en el període d'Augusts, els alumnes de primer I juntament amb els companys de primer H visitàrem l'expsició d'aquestes en el museu de Caixa Fórum.

    Moltes de les pintures, escultures i mosaics que poguerem observar foren creades per a, ni mes ni menys, que els mateixos artesans. En un principi les dones no tenien el dret a ser esculpides ni dibuixades, però amb el pas del temps aquestes aconseguiren obtener els drets necessaris per a poder plasmar la seva aperiència dintre del món de l'art i la cultura donant-nos així les obres d'art que tots d'avui en dia podem gaudir i observar.

   Les dònes en aquell temps es pentinaven d'unes formes molt estrafalàries, és a dir, usaven perruques (per a tapar les calvicies que la majoria tenia a causa de la falta d'higiène i de salut d'aquell temps) la qual donava a veurer l'alt càrreg social del que provenien, donat a que les que no portaven perruques denotaven un cert estatus de pobresa i les dones amb el pel de color blau o vermell donaven a veurer, de forma discreta, la profesió a la qual es dedicaven anomenada prostitució.

   Aquesta figura femenina de la qual parlam en aquesta crónica també es caracteritzarà per al seu maquillatge, el qual solien fabricar de forma manual, com ara per exemple el pols del plom, el qual usaven com a maquillatge per a la pell de la cara, culet de vi per a resaltar el color vermellós dels pómuls i dels llavis i, finalment, per als ulls i les celles usaven el color negre de la cendra. També trobarem en quasi tots els retrats que la dona te pel a l'enctreull, el qual estaba molt de mòda i acabaran per intentar fer que el pel d'aquest cresqui amb una receta composta per ou de formiga.

  Tot seguit vos parlare de com vestien les dones en aquell temps. Elles portàven uns sostens de quiro davall d'una tela de estola la qual podía arribar a medir de 2 fins a 3 metres de llargària. Sota d'aquesta portaven una pala (amb la qual algún pics es torcaven els mocs). Aquesta  vestimenta solia ser de color blanc crema, vermell o morat.

   L'àmbit correcte per a les dones era la casa, on duia a terme les tarees domèstiques, s'encarregava de les seves tasques de esposa i de mare.

   Per a concluir vos deixaré unes imatges les quals moltes tracten sota mites de deeses extraordinaries o de figures mitològiques de les quals mai vos plantetjarieu la seva existencia. Totes aquestes baix el meu punt de vista foren molt inetressants, ja que t'evadeixen de la realitat i de les coses quotidianes de les quals tots esteim acostumats a viurer en el nostre dia a dia.
  
   Esper que tots disfruteu d'aquesta crónica quasi tant com jo vaig disfrutar l'exposició d'aquesta altre manera de vida i de veurer les coses. Gracies per el vostre temps i fins una altre.

                                           Venus representada de diferents formes

                                  
                                                              La desea Minerva Atenea

Culte al Deu Dionis

                                             Hermafrodita,fill d'Hermes i Afrodita

Hola, soy Llúcia Morro

En este blogg reflexionaremos sobre temas que te haran pensar y ver la vida bajo otro punto de vista.

Vamos a adentrarnos en un nuevo ámbito donde la curiosidad te hará divagar por nuevos caminos que nunca hubieras imaginado que pudiesen existir.

Sin mas dilacion, mi blogg.