Aquel horrible ser que habita en ti llamado miedo.

  El miedo. ¿Qué es el miedo? si no más que un traidor amigo que te agarra y no te deja ser quien reamelnte quieres ser, quien realmente eres.
  Para muchos de nosotros la exlicación hacia este es la que dice que no es mas que un simple mecanismo de autodefensa que activa nuestra mente cuando vemos  o pensamos en algo que realmente nos disgusta, pero si lo pensais bien ¿nos defiende realmente el echo de estar atado a tus miedos? ¿o tal vez lo que realmente està haciendo es en la mayoría de los casos anularnos y hacer de nosotros mismos unos Y SIS?.
   Seguramente os estareis preguntando que que es una persona Y SI. Basicamente es un nombre que he dedicido poner yo a todos aquellos los cuales amarían hacer algo pero que tan solo por el mismo echo de que tienen miedo solo pueden limitarse a decir ¿Y SI hubiese hecho lo que deseaba en ese momento? tal vez estaría mejor... o tal vez no, pero ¿sabes que? esa persona jamás llegará a conocer realmente la respuesta a su pregunta debido a que en el momento que el/ella deseabá algo realmente no lo consiguió a causa de esa horrible sensación de fracaso y humillación que jamás llegó a ser más que una imaginaria senación creada por ese que nos sigue a todos lados, esperando el momento idóneo para salir a la luz y dejar ver nuestra peor versión de nosotros mismos, obligando a que la mejor se quede en las sombras y jamás acabe obteniendo el máximo de su potencial.
    Uno de los grandes tópicos mayormente conocidos a escala mundial y el cual se ha tenido en cuenta en más de una obras especialmente famosas es el "tempus fugit" y lo menciono debido a que el significado de este debe tenerse en cuenta en el momento que liberamos a aquel horrible ser que habita dentro de nosotros llamado miedo, debido a que ciertos deseos necesitan esfuerzo y dedicación y para ello el tiempo es esencial, a causa de que todo este trabajo que realizamos nunca será finalizado con dos o tres dias y mucho menos perfeccionado. Muchas veces para obtener el mejor resultado en lo que estamos haciendo lo cual es lo que realmente deseamos hacer, necesitamos una gran cantidad de tiempo y por ello, en el momento en el que sepas lo que realmente te agrada, con lo que realmente te sientes a gusto empieza a llevarlo a cabo de immediato, piensa que en cuanto antes te pongas mas tiempo tendras para perfeccionar y sacar brillo a lo que te apasiona.
  En el caso de que aún no sepas que es lo que te gusta no te estreses, todos en nuestro interior sabemos a la perfección cual es el momento del día en el que mas disfrutas haciendo algo, aún que sea el momento en el que cantas en la ducha fuerte y decidido, con esa vocecilla dentro de tu cabeza que te dice "eres el/a mejor cantante que existe, ni Beyoncé se encuentra a tu altura...por no ablar de Lady Gaga, esque te queda a años luz, porque eres el mejor". Simplemente debes darte cuenta de que eso el lo que realmente te hace feliz y llevarlo a cabo, acompañado de tu pequeña vocecita que te dice que eres el mejor, la cual cada día que pasa se va haciendo mas fuerte y acaba siendo el grito que todos oyen cuando te ven hacer lo que te gusta.
   Pero para ello no olvides que no todo es tan facil, habrá momentos de sudor, lágrimas, enfado contigo mismo y con el mundo en si, pero JAMÁS  debes dejar que en esos momentos se apodere de ti tu miedo, debes saber vencer-le y dejarle claro que simpemente tú eres el dueño de tu vida, simplemente tú y nadie más.

Link de la meva presentació sota: Màgia i bruixeria.

Aquí teniu el link d'una presentació a prezi sota la màgia i la bruixeria a l'època de Shakespeare: http://prezi.com/m4dypbwz6dt0/?utm_campaign=share&utm_medium=copy

Esper que vos agradi, fins aviat estimats lectors.

El misteriós món del Romanticisme. Una novel·la escrita per mi.

Bones estimats lectors i benvinguts a la meva nova entrada dintre de la qual m'agradia advertir-vos d'un petit canvi en cuant a la tematica i l'estil que solc seguir en aquest blog. I vos demanareu, que és això que farà tant diferent i especial aquesta nova entrada?, bé esper que això respongui a la vostra resposta.
Sense més dil·lació....la meva petita novel·la!!!


Feia fred, en aquella oscura carretera en mitad del vespre. Amb llarges pases en Dani, un jove adolescent de 17 anys, s'apresurava a la casa del seu oncle, tinguent, com a gran incentiu, en ment aquell deliciós plat de lasanya que la seva tieta Marga li havia advertit que havia deixat dintre del forn abans d'anar a veurer el seu programa preferit que donaven sempre els dijous a les 22:00 h. Despistat, mirant les seves petjades en el fang humit propi dels capvespres en aquell poble tan fred per les nits, però tan agradable durant els dies, no s'anedonà de que una nena de la seva mateixa edat sortia, de manera apresurada, de l'estancia on es trobava uns segons abans. Uns instants més tard  els destins d'aquells dos joves coincidiren, a la vegada que els seus cosos, donat a que la jove anava tan aviat que, apareguent de darrere, li donà una empenta al Dani, provocant que ell exclamàs exaltat "Ei, tu, rosseta, ves més en compte!". Tot seguit, vist que ella no s'immutava acelerà encara més el pas i l'hi donà un copet lleuger a l'espatlla. Això va fer que ella, tot seguit es giràr cap ell deixant anar les paraules "realmeent creus que m'importa?". Després d'aquelles paraules tornà a caminar allunyant-se del Dani, el qual havia quedat completament sorprés per la seva resposta, a la vegada que no podia avenir-se de que una nena tan guapa tengués uns ulls tan plens de ràbia i decepció.

Havien passat dues setmanes desde que Dani havia vist a aquella jove que li encollí el cor i li provocà que no pogués treure el seu bell rostre i els seus peculiars ulls, els qual contaven tant amb una sola mirada, del cap, quan de sopte, en sortir de clase decidí passar per el carrer per el que solia passar per anar cap a casa dels seus oncles, algo que no era habiatual, donat a que aquell dia tornava de fer un treball amb uns amics i la casa dels seus oncles li era més propera que la seva pròpia casa i decidí quedar-si a dormir. Ell cercà a aquella jove per tot, cada vegada que sentia una veu femenina rere seu, o quan sentia algú sortir de alguna casa, pensava que podia procedir de aquella preciosa al·lota, fins que pasà per davant del gran orfanat del carrer del seu poble, l'únic i el més gran que ell havia vist mai. Passant per allà sentigué una forta discusió procedent d'aquell lloc, el qual acabà amb la sortida d'una jove del edifici. LA jove.

Dani corrgué cap ella, la qual només en tocar-li l'espatlla es posà a plorar desesperadament recolzant el seu cap en el pit del jove. Després d'això, ell no volgué demanar-li rés del que li acabava de succeir, l'unic que se li ocorregué fou convidar-la a un batut de xocolata de la gelataria més propera.

Els dies següents foren ràpids i perfectes, tant que tenien un toc d'irreal. Cada horabaixa anaven a prendre un batut de xocolata i més tard partien a donar una volta pel poble, parlant de tonteries, tonteries que pareixia fer-lis feliços, fins que un dia Dani, completament intrigat li demanà que era el que li havia fet plorar d'aquella manera i per tant, la noia, la qual s'anomenava Carla, li contà una història, la seva història, o això creia en Dani. Dintre d'aquesta història ella comptava l'accident de cotxe dels seus pares, seguit de la seva estància en els diferents orfanats als quals li mandaren al llarg de la seva vida desde aquell tràgic fet que viví dintre de la seva familia i lo cruels que eren dintre d'aquests llocs amb ella. Li parlà de que necesitava sebrer unes dades per a ajudar-la a trobar l'estància de la seva germana, l'horfanat en el que es trobava. Dani, després d'escoltarla caigué en que el seu pare, el qual era el batle d'aquell poble, podria arribar a facilitar-li a ell l'arribada d'aquesta informació, així que li digué que no es preoucupàs, que ell ho consseguiria per ella, l'abraçà i li jurà que mai partiria de seu costat, que l'estimava i que faria el que fos per fer-la feliç, i ixí fou. Els següents dos anys foren increiblement feliços, dos joves enamorats, els quals se tenien l'un a l'alte,s'enreien de la vida de tal manera que els hi produïa una feliçitat increible, fins que un dia com qualsevol altre, Dani es trobà un paper a la porta de la seva casa. Aquesta havia estat arrossegada per terra per tal de que entràs a dintre de l'estància. El jove la llegí intrigat: aquesta deia el següent:

Estimat Dani, durant tot aquest temps m'has fet molt feliç, m'he arribat a sentir increiblement atreta per la teva manera de veurer la vida i sobretot de prenirtela de tan bon humor, però la meva misió aquí ha finalitzat. T'enrecordes d'aquell dia que ens vam veurer per primer pic? Estava trista, molt trista, donat a que el meu món acabava d'enderrocar-se, però no era per rés de cap germana ficticia que et vaig explicar. necesitava aquells documents per a trobar al meu vertader amor, el meu nuvii, el qual es trobava a una presó de Bulgaria . La gent d'aquell orfanat no me volia donar aquell tipus d'informació, però quan et vaig veurer a tu, sabent de qui eres fill vaig veurer una clara oportunitat per a aconsseguir el que cercava. El nom de la dona que et vaig demanar era el de la germana del meu estimat, la qual me donà certa informació que m'ajudà a mourer alguns fils per a que n'Enric (el meu estimat) sortís de la presó abans de lo provist.
No vull que creguis que no m'ha agradat estar amb tu, realment m'has arribat a fer feliç i no t'oblidaré mai, per totes les bones experiències que m'has fet viurer, les rialles i sobretot aquella meravellosa sensació que tenia quan me miraves, aquella que pareixia voler assegurar-me que quan em miraves no veies a l'horrible persona que realment som.

Esper que algun dia me puguis perdonar, no t'oblidaré mai. Fins sempre, Dani.

                                                                        Firmat: Carla.

El jove, poc després de lleguir allò, quasi li donà un atac de desesperació. El primer que va fer va ser correr cap a l'orfanat per a cercar-la. Quan entrà es tobà amb una dona major, amb cara de pocs amics, aseguda rere una taula, poc despres d'ahaver passat l'entrada. Allà demanà que si podien cridar a una tal Carla Gomez per a que sortís a rebre'l, mig convençut de que tot allò havia estat alguna broma pesada. Però la resposta d'aquella dona l'atacà més de nervis, ja que fou aquella que ell tant esperava no sentir: "No tenim a ningú que es nongui així que residesqui en aquest horfanat, estas segur de que era aquest el nom? noi, que estàs be?", poc després de sentir això Dani caigué desplomat al terra d'aquell lloc que, subitament, s'havia tornat una gran habitació que donava voltes a la vegada que encollia les seves parets.

Poques hores després es despertà al sofà de la casa dels seus oncles. S'aixecà d'un bot i partí d'allà sense dir rés a ningú.

Es trobava terriblement decepcionat, ella era la dona de la seva vida, ell estava segur, o no? de repent tots els seus records, tots els moments que havia viscut amb ella, tots aquells preciosos records, es tornaven escenes confuses dintre de les quals es trobaven mil pistes que ell havia ignorat completament sota el que estava duguent a terme la seva estimada. Realment l'havia mentit durant tot aquest temps? i si fou capaç de  menitr-li amb alguna cosa tan gran, li mentia cada vegada que li dia a l'orella "t'estim, més que a ningú i gràcies per ser tal i com ets"? en els vespres de fredor en els que s'acurrucaven junts en el llit, tapant-se i quedant-se dormits fins al matí següent sense que cap ell tingués el consentiment del seus pares? i, sobretot, el que no podia deixar de repetir-se a ell mateix era, com viuré amb tot aquest dolor, com podré?

Pocs dies després de estar capficat dintre d'aquell horrible pou oscur sense fons en el que cada pic era més petit el redol de llum que simbolitzava la sortida, decidí fer una excursió a la platja a la qual anava sempre que era petit amb els seus pares. Realment li encantava aquell lloc, no només pels records, sinó que allà es respirava un aire tan pur que et feia ganes no partir mai d'allà. Dani es llevà les sandalies, les deixà just devora de la seva bixicleta i començà a mullar els seus peus a l'aigua. Estava freda, bastant freda, però aquell fred comença a desapareixer quan l'aigua ja li arribava a les orelles. Era increible, mai s'havia fixat de la varietat de peixos que havia en aquelles platges en les que sempre havia estat però mai s'havia adonat. El peix manta, que curiós que és, va ser una bona imatge per emportar-se en els seus records, fos on fos que bucejàs per sempre més.

I derrepent...LA IL·LUSTRACIÓ!!!!

Bones estimats lectors, i benvinguts a la meva nova entrada dintre de la qual avui vos parlaré sota que fou aquest moviment que actualment denominam Il·lustració i sota el per qué deixà una petjadatan profunda a la nostra història.

• Què ès l'Il·lustració?

Aquest moviment, produït en el trancurs de temps que abarca el segle XVIII, està format per una nova generació d'estudiants i gent amb gran capital humà que investigà i extragué certes idees les quals, a dia d'avui, sense elles no haguessim obtingut ni la mitat d'avanços dels que podem disfrutar amb una gran comoditat.

Aquesta nova època al llarg del tamps també fou coneguda pel nom "segle de les llums".

• Avanços científics:

Moltes persones que es dedicaven a aquesta profeció la qual es cenyia a la recesrca de nous aconteixements que anteriorment la humanitat ignorava i que, per tant, podia portar canvis a la societat en diversos àmbits, es reuniren en universitats.

El fruit d'aquestes reunions foren diversos aconteixements com l'aparició de les matemàtiques, grans èxits dintre el món de la física, l'astronomia i la química.

Alguns d'aquests personatges que ajudaren al descobriments dels anteriors aconteixements foren: Newton, Linneu, Lamark, Pierre Simon Laplace, Charles Agustin de Coulomb, René Descartes i Benjamin Franklin, entre altres.

• Avanços culturals:

En quant a n'aquest tipus d'avanços trobam certs canvin en quant al moviment artístic, especialment dintre de les pimtures. En aquestes es donava una gran importància a la natura amb escenes de pastors i deixava veurer l'actitud optimista dels autors d'aquestes mitjançant allò que solien representar les pintures.

Tornaren a adornar les seves obres exesivament, inclús més que a l'època del Barroc. Aquest nou estil s'anomenà Rococó.

Una altra temàtica molt comuna llunyana a l'idealització del paisatge fou la representació dels nous avanços científics a través de figures dugent a terme l'acció de estar estodiant. Solíen il·luminar allò que volien que resaltàs a l'obra amb el fi de aportar-li a aquell objecte o persona l'importància que ells creien que es mereixia.

Alguns exemples d'aquest tipus d'obra són:

Aquesta obra s'anomena "Elements de la filosofia de Newton". Com podreu observar, l'autor d'aquesta pintura cerca il·lustrar el moment en que l'estudiós fa un important descobriment científic, a través de certes figures amb una gran aureola celestial, els quals desvien un reig celestial cap al cap del protagonista volguent donar a entendrer l'importància del descobriment d'aquest.

Aquesta altre perteneix als viatges de Gulliver, una gran obra pròpia d'aquesta època gràcias a la diiferent tematica la qual s'allunya de tot allò que havien vist fins el moment.


Estimats lectors, aqui finalitza la meva entrada, vos esper a les meves pròximes publicacions amb els braços oberts. Fins a la pròxima.

Les bruixes i la màgia al llarg de l'història

 Bones estimats lectors i benvinguts a la meva nova entrada dintre de la qual vos parlaré de la màgia i la bruixeria al llag de l'història, amb anècdotes, videos, il·lustrtacions i tot tipus d'informació sota aquestes la qual he pogut anar recopilant.

Per a començar m'agradaria aclarar la gran importancia que se li ha donat al llarg del temps a totes aquestes històries i fets sota la bruixeria i, si que és cert que podem dir que sota aquesta es tenen dos tipus de records: uns que s'atraquen a la fascinació i d'altres que s'aproximen més al terror.

Molts d'escriptors afirmen que aquelles dònes a les quals sels hi donava el nom de bruixes eren aquelles a les que acodia el poble en cas de necessitats de cura, tant físiques com sentimentals, donat a que aquestes experimentaven amb les plantes i aconseguien uns brevatges capaços de ser usats com a receptes mèdiques.

 Molts de nosaltres quan ens parles de les bruixes ens ve al cap l'època de l'Edat Mitjana, donat a que el segle XV fou una de les èpoques dintre de la qual més persones foren executades per ser considerades bruixes. A més, es calcula aproximadament que la xifra de pesones ajusticiades per aquest fet és d'uns 100.000 éssers , encara que, per molt que Espanya tengui la fama de ser el lloc que més cremà i torturà persones amb aquest context gràcies a la Santa Inquisició, això no són més que xerremeques, ja que es calcula que, aproximadament, a Alemanya unes 40.000 persones moriren executades per aquestes causes.

El que us volia senyalar és que aquests éssers que anomenam bruixos no venen d'aquesta època, sinó que tot començà molt de temps arrere, més concretament a la prehistòria. Aquest fet es dona a causa de que, abans que existigués cap tipus de religió els homes adoravem tot alló que ens aportava un bé comú, com ara el sòl, la terra, l'aigua, el sexe... a més de que es creia que dintre de les persones hi habitava un ànima, el qual es classificava en dos tipus: bones o malvades. A més, ja existia aquest temor per la mort, així que començaren a creurer amb el més enllà, amb deus i amb el culte cap a aquests.

A Egipte la màgia era considerada vàlida a través de les paraules i els sons. Es conta que el Faraó tenia un poder màgic procedent del Déu Horus, fill de Osiris.

Dios Horus, fill de Osiris                                                                           Dios Osiris, pare de Horus

 Faraó d'Egipte

A Grècia es duia a terme el " Misteriós Eleusinos", lo que consistia amb l'adoració de deeses agrícoles.

• Alguns autors parlen sota les bruixes:

Els autors com ara Ovidi, Horaci o Teòcrit ens parlen d'aquestes éssers màgics a través de la figura de fetilleres malèfiques, donat a que són capaços de transformar-se en animals, volen per les nits i practiquen màgia dolenta que tant solls serveix per al seu propi profit o per contractes.

aquestes adoraven a deeses com a Hécate (deesa de les terres salvatges i dels parts), Selene (deesa lunar) i Diana (protectora de la natura).

                            Teòcrit








           
Horace                                                                                                                       Ovidi

Que entenem per màgia malèfica?

La màgia malèfica o màgia negra és aquella que provoca, a través dels seus maleficis i conjuris, mals als altres, ja que ajuda a l'aparició d''enfermetats, d'infortunis i milers de problemes perjudicials per a les demés persones.

• La bruixeria a la Biblia

A  l'Éxode de l'Antic Testament s'esmenta la bruixeria aclarant que deu ser prohibida i que, per tant, tot aquell que la practiqui serà castigat amb la mort (la qual causaven mitjançant tortures severes).

Dintre de la Biblia mateixa es parla de la necromancia o l'invocació als morts.

Amb això el que podem observar és que la Iglesia acceptava la persecució i execució de persones amb el pretext de acusar-les de bruixeria. Això ocorregué molt abans de l'Edad Mitjana.

Sota l'any 959 el rey Edgar

Aqui vos deix un link en el qual prodreu observar un fragment del programa de "Cuarto Milenio" en el qual i ha una dòna especialitzada en el tema del qual avui vos estic parlant juntament amb el presentador :https://www.youtube.com/watch?v=Me-0UoGSOQM

I fins aqui la meva entrada d'avui, esper que vos hagi omplit de coneixement i fins la pròxima entrada.

         

Tot alló que sabem de la vida de William Shakespeare

Bones estimats lectors i benvinguts a la meva nova entrada dintre de la qual he decidit parlar-vos de William Shakespeare, un gran poeta, escriptor d'obres teatrals i actor, propi del S.XV, el qual marcà  un abans i després gràcies de les seves obres literàries donat a la gran perfecció d'aquestes que ell mateix creà. Encara que, no es pot dir que aquest home pertenesqui a cap època en concret, donat a qué, en comparació amb altres grans escriptors i molt reconeguts durant el pas del temps, com ara Dante, Miguel de Cervantes, Charles Dickens, etc, les seves obres han estat i són molt més representades i llegides que les de qualsevol escriptor anteriorment esmentat. Per tant podem dir que aquest gran poeta, dramaturg i actor és un home que perteneix a la eternitat.

Abans de començar amb aquest escrit volia aclarar-vos que l'informació d'aquest perssonatge és molt escasa i que la majoria de dades o fets de la seva vida que vos contaré avui formen, en certa manera, part d'algunes hipòtesis plantejades per els historiadors que estudiaren aquest personatge històric.

 Una d'aquestes hipotesis també és la de el rostre de Shakespeare, el qual es creu que era similar a aquest:

Es diu que nesqué el 23 d'Abril de 1564, dintre d'una zona rural on el nombre de la població no superava als 1000 habitants, anomenada Stratford-upon-Able.
Shakespeare fou el tercé fill de 8 germans.
Es diu que estudià a la seva infància dintre de l'escola anomenada "Grammar School", encara que no es sap molt sobre aquesta etapa de la seva vida, encara que si cal destacar que allà se n'adonà de lea seva afició per escriurer.
Als 15 anys deixà l'escola donat a problemes dels seu pare, podria ser que aquests estiguessin relacionats amb dificultats econòmiques o a causa de la seva tormentosa carrera política. 
En tenir 18 anys es casà amb Anne Hathaway, una dona de 26 anys, és a dir, molt més major que ell, amb la qual tingué tres fills. Aquests eren dues nines , anomenades Susana i Judith i un nin, bessò de la darrera nina esmentada, anomenat Hamnet. El nin morí als onze anys. Es creu que la seva obra Hamlet rep aquest nom en memòria del seu fill difunt.
Dintre de l'època en la qual ell vivia hi havia moltes enfermetats i plagues donat a la falta d'higiene i la mala alimentació d'aquells temps, ja que, no hi havia clavagueram ni vàters per a poder fer les seves necessitats( l'única perssona que si en tenia era la reina o el rei) i donat a això les perssones es veien obligades a llançar els seus excrements per la finestra, deixant-los així en mig ddel carrer i com anteriorment he dit, aquests excrements no es ficaven dins clavagerams per que no n'hi havia. Per tant totes aquestes muntanyes de defecacións acabaven dintre del mar, aigua de la qual bevien, es rentaven, cuinaven, es dutxaven, etc. Tot ixò també atragué a animals portadors de grans enfermetats, com ara les rates. Encara que hi hagués tot això Shakespeare no caigué malalt però la majoría de la població si, be, encara que d'aquest tema tenc penssat parlar-vos dintre d'una altre entrada.

Uns anys després partí cap a Londres sense la seva dòna i començà a dur a terme la seva vida com a dramaturg, encara que ell fos poeta però això no li servís de molt donat a que en aquell temps el que estava de moda era anar al teatre, donat a que era un lloc d'entreteniment i d'esbarjo al qual acodien tot tipus de persones de qualsevol estament social, encara que els més rics mantinguessin la seva identitat en secret cobrint els seus rostres samb màsqueres i seguent-se en els seients més alts que hi havia en el teatre per a que el poble no els reconegués.
Treballà sobretot en el teatre de "The Globe" tant com escriptor d'obres com d'actor.
Es diu que en realitat les obres no eren escrites per ell i que ell tant sols era un actor, però( baix el meu punt de vista) això tant sols es diu perque una persona que fa al llarg de la seva vida un treball de

tant de mèrit quasi de manera increible nosaltres mateixos cercam una "escusa" per a llevar-nos de sota l'idea de que un sol home dugués a terme unes obres tant magnifiques. Així que podriem dir que William Shakespeare és un exemple de superació del èsser humà.


El que li ocorregué a aquest perssonatge entre els anys 1585 i 1592 és un gran misteri, encara que hi ha certes hipòtesis que apoien l'idea de que fugia de la policia a causa de que habia arribat a cometre cert delites, un d'ells el robatori. Aquestes hipòtesis afirmen que durant aquest temps pogué amagar-se baix el paper de professor, encara que no són més que suposicions.

I fins aquí la meva entrada d'avui, esper que hageu disfrutat de la vostra lectura i hagueu aprés coses noves. Gràcies i ens veim a la meva pròcsima entrada.

El gran canvi que suposà el RENEIXEMENT

Bones estimats lectors, i benvinguts a la meva nova entrada dintre de la qual vos vinc a parlar sota:

• Que és el reneixement?
• Quins canvis suposà l'entrada dintre d'aquesta nova època?
• Quins són els autors i les peçes més destacades d'aquesta època

A continuacció vos contestaré a les anteriors preguntes així que esper que disfruteu de la lectura.

Que és el Reneixement?

El Reneixement fou una nova època que s'inicià en el segle XV, segle XVI a Espanya. Aquesta sorgigué just després de l'Edat Mitjana, època de la qual es troba anteriorment l'Antiguitat.
Aquesta època consisteix en un gran canvi de mentalitat en molts aspectes, els quals es veuen reflectits dintre d'alguns llibres com el "Cançoner" de Petrarca (entre altres), o pintures com ara la de"L'home de Virtruvi" de Leonardo Da Vinci, tema dels qual profunditzaré més envant.
Tot això actualment ho coneixem com al famós Segle d'Or.

Quins canvis suposà l'entrada dintre d'aquesta nova època?

Anteriorment, a l'època de l'Edat Mitjana podiem observar com es donava una increible importància a Déu, el qual es dibuixava i simbolizava com a un èsser molt superior als homes. Aquest fet solia estar representat a través de la figura del "Pantocrator", el qual solia dibuixar-se amb el pensament de que Déu era la figura més sagrada i admirable, de la qual ens trobavem continuament en una posició inferior. També era molt frequent col·locar-li moltes prendes a sota donat a que el cos de Crist era una figgura molt allunyada de lo sexual, per tant no tenia la necessitat de mostrar cap altre part del seu cos que no fossin les mans per a beneïr i aguantar la Biblia, el cap per a mostrar el seu rostre i els seus peus, els quals mostraven les marques causades per la seva crucificció.

En quant a les esglesies aquestes eren fosques, amb poc llum, a la vegada que donava la sensació de que no hi havia molt d'espai per a aquelles persones que volguessin acodir a missa.

Canviam un poc la temàtica religiossa per a passar a parlar sota la literatura sense deixar de referir-nos de la mateixa època, la qual és l'Edat Mitjana.

Dintre de la literatura veim que predominen obres les quals tenen temàtiques cavalleresques, lligades amb l'amor cortés i la lluita per la patria, l'honor i l'amor d'alguna bella dama. Grans exemples d'aquestes novel·les caballeresques són "Tirant lo Blanc", "Llibre de Cavalleries" entre altres.

 









En canvi, una sèrie d'aconteixements que suposaven un canvi de pensament amb tot lo anteriormentcomentat suposà l'inici d'una nova època històrica anomenada Reneixement, dintre de la qual  podem veurer fets revolucionaris com ara:
La figura divina de Déu es començà a representar mitjançant pintures que l'atracaven més a l'èsser humà, donant-li així un paper menys diví el qual representava la superioritat d'aquest sota tota la resta d'espècies d'èssers vius. Un clar exemple d'aquesta humanització de Déu és la pintura anomenada "La creació d'Adam" feta per Miquel Angel sota l'any 1511. En aquesta podem veurer com Déu està vestit amb una prenda rosa, a diferència del Pantocrator de l'Edat Mitjana, el qual estava completament vestit menys a les mans, els peus i la cara, a més d'usar per a aquesta roba uns colors completament vius, cosa que en aquesta pintura no podem veurer donat a que els colors usats són més clars i calmats. A més, la figura de Dés es troba tocant casi la mà d'Adam, home el qual fou el primer home de la terra  segons la Biblia, això podria significar, a part de la proximitat de Déu amb l'home, el cordó umbilical del qual "neix" l'home i el qual està recentment teat igual que un nadó just després de neixer. Tot això del cordó umbilical no deixa de simbolitzar la proximitat d'aquesta figura divina amb l'home, cosa que en l'Edat Mitjana no ocorria mai donat a que sempre es representava a la figura de Crist  més gran i adalt de les figures que representaven als èssers humans.

Aprofit aquest canvi en qualnt a l'aproximació a l'èsser humà per a parlar-vos sota ell gran avanç en quant al cos humà i el seu funcionament i, consecuentment, la medicina per a tratar de curar enfermetats que, anteriorment, resultaven mortals encara que actualment siguin les enfermetats de menys importància per a nosaltres gràcies a la facilitat per a tratar-les, com ara un senzill custipat.

Un dels documents que tracatà aquest tema del cos humà fou la pintura de "l'Home de Vitruvi".

 

En quant les estructures de les iglesies canviaren en complet en quant a il·luminació i espai.

 I finalment, un dels altres canvis que foren més visibles es troben en els llibres, donat a que es deixà de tractar tant la temàtica caballeresca per a parla més de l'humanització i, inclús, per a arribar a fer una burla de aquest tipus e llibre de cavalleries com es veu present en el llibre de "Don Quijote" escrit per Miguel de Cervantes, on Francisco Quijano que és el protagonista de la trama embogeix gràcies a aquest tipus de llibres de cavallers i damiseles i acaba visuent moltes aventures gràcies a les seves boges idees cavalleresques. finalment podem veurer com aquest perssonatge s'enadona de la bogeria dels seus actes i torna en si, encara que això li ocor després d'haver viscut mil històries que a la llarga no han ajudat a la seva reputació ni a la seva salut, ni fisica ni mental.

 I fins aquí la meva entrada sota els canvis que suposà el Reneixement.

Gràcies per el vostre temps i fins una altre.