Repte quinzenal 2

 Bones, estimats lectors, i benvinguts a la meva entrada sota les sirenes, profunditzant una mica més amb l'història de la sireneta, escrita per Hans Christian Andersen i solta la vida d'aquest.

• Qui era Hans Cristian Andersen?/ Quin tipus de literatura escribía?

   Aquest home fou un escriptor danés nascut a Dinamarca a l'any 1805, el qual morí a Copenhague damunt l'any 1875.
  
  
  
  
  La seva infantesa no fou molt dura, però si que passà per certes cituacions un tant violentes com ara la mort del seu pare a l'any 1816 a  causa de la guerra napoleònica.
  Als 14 anys partí cap a Copenhague per a poder cumplir amb les seves metes de ballarí, cantant o actor. Aquets propòsits li foren en và donat a que la situació ecoòmica d'aquell país en aquells instants era un poc difícil, però, gràcies a l'adinerat director de teatre Jonas Collin acsonsseguí una beca per a poder estodiar i així acabà traguent-se el titol de batxillerat.
  Mes endavant trobà al seu primer amor, gràcies al qual escribí diverses obres teatrals encara que aquestes no tingueren molt d'èxit.
  Posteriorment viatjà a Europa, on escrigué certs contes de fades que l'impulsaren mes dintre de la seva carrera poètica.
  
  Aquest escriptor és actualment molt reconegut gràcies a que, sota els anys  1835 i 1872, escrigué uns quants llibres de fades en els quals s'inclouen certes obres actualment conegudes com a clàssics de tota la vida, com ara:
  
  • Patito feo
    
  • La sirenita
    
  • El soldadito de plomo
    
  • El sastrecillo valiente
    
  • La reina de las nieves
    

    

  Quines diferències hi ha entre la sireneta d'Homer i la de Andersen?

  Les diferències entre la sireneta d'Homer i la de Andersen es pones trobar ja dirèctament dintre del seu aspecte físic, donat a que es sires de l'Odissea tenien mig cos d'au y cara de dona.
  
  
  En canvi, la sireneta d'Andersen comparteix cos amb un animal completament diferent, el qual és el peix. Aquestes solen tenir una coa de peix en lloc de cames, i de cintura cap amunt aspecte humà.
  
  
  
  
  

  Perquè creus que és així?

  Baix el meu parer, crec que andersen fa a la sireneta d'aquesta manera físicament per a convertila en més atractiva davant els nostres ulls, fent així que sigui més fàcil empatitzar amb la prtagonista de la seva història, donat a que, al meny, aquesta conté més parts corporals pertanyesnt a una dòna humana, apropant-se així més als èssers amb els que tratam quotidianament .
  
    
  

  Com és el final de la sireneta d'Andersen? Per què creus que és així?

  El final de la sireneta de l'història d'Andersen és molt més cruel del que tots coneixem amb l'adaptació de Walt Disney dintre de la qual la princesa de les aigues aconsegueix l'amor etern del seu estimat princep del qual s'enamora a primera vista desde el principi de la trama.
  Dintre de l'història d'Andersen la sireneta no aconssegueix l'amor del seu princep donat a que, per moltes cames que ella tengui no te veu, per tant no pot conquistar a un home per complet sense tenir el que fa que cada persona sigui diferent i única, lo qual és la llibertat d'expressió.    L'hiatòria acaba de la seguent manera: la sireneta no aconssegueix l'amor del princep, donat a que aquest s'enamora de la dona amb la que el prometen per conveniència, donat a que ell es pensa que quan el seu vaixell naufragà la dòna que el portà de la vorera del mar fins al palau era la que li havia salvat la vida, la qual, casualment, era la mateixa dona que la seva futura esposa. La nostra sirena protagonista es present durant la seva boda, cosa que no pot remediar. Després de la celebració d'aquesta, mentre es lamentava sota un vaixell aparegueren les seves germanes sirenes desde l'aigua oferint-li una daga, la qual tenia que clavar en el cor del princep, deixant així que la sang d'aquest es derrami per les seves cames, fent que al dematí següent pogués tornar a la seva anterior vida de sirena junt a la seva família. La protagonista no fou capaç, així que la trama finalitza amb que la sireneta acaba convertint-se en escuma, encara que, pel seu esforç és premiada per les fades de l'aire a la vida eterna, cosa que les sirenes no poden obtenir , ja que despres de la seva mort, un pic tornades escuma, nomes pasen a ser part de l'aigua del mar.
  
   La meva opinió personal sota el final que li dona Andersen a la seva història de la sireneta es deu a una venjança bastant hirònica cap a aquest èsser mitològic, el qual ha anat matant a herois i valents personatges històrics temps abans, i que en aquesta trama succeeix contraposadament la mort d'una sirena a causa de l'amor que sent aquesta cap a un home humà.

• 1.02.16 mite sirenes de l'odissea: https://www.youtube.com/watch?v=ZtHD2AkjZCE
• La sireneta d'Andersen- final de la trama on la sireneta intenta matà al princep: https://www.youtube.com/watch?v=uPyXk1n4ItE 
• La sireneta d'Andersen- mort de la sireneta: https://www.youtube.com/watch?v=SVt-2JIgWww&t=38s          (Observació: en el final del video ens ensenya una estàtua real de marmol de la figura d'una sirena situada sota una roca)

   Y fins aqui la meva entrada d'avui, esper que vos hagi agradat i fins una altre.

La poesia grega

 Bones, estimats lectors i benvinguts a la meva nova entrada sota la poesia grega.

Sabieu que la poesia grega esta dividida en dos tipus? Doncs si. Dintre de la poesia grega podem trobar dos tipus, els quals són:

• L'Èpica, la qual sol tenir un objecte objectiu, el seu estil sol ser narratiu/ argumentatiu, la seva dimensió tracta sota l'Èpica la qual és grandiloquent, es sol escriurer en tercera persona i els seus temes solen ser: la guerra, els triomfs, les batalles i l'orgull.

       Consta de dues parts,

1.  la didàctica, en la qual es tracta temes relacionats a la cosmogonia i la teogonia, significat de les quals coonsta de la creació del cosmos i la terra. Un dels autors més reconeguts d'aquesta part és un home anomenat Hesíode.
2. l'heròica, la qual conté dues grans i cèlebres obres anomenades  "La ilíada" i "L'Odissea" escrites per el famós escriptor Homer.

• La lírica: la qual té un objecte subjectiu, el seu estil s'apropa a les sensacions i a la concreció, la seva dimensió sol ser personal i reduïda, normalment està escrita en primera persona, els seus temes generalment parlen d'amor i sentiments i els seus personatges tracten sota el desitjós "Jo".

       Contè:

1. Safó  de Lesbos  *
2. Píndar
3. Alceu 

Les característiques d'aquest tipus de poesia són les següents:

1. S'ha anat heredant a través de la tradició oral,
2. s'expresen a traves de l'art amb 

• ceràmiques
• arquitectura

      3. Els que transmeten aquesta poesia improvisen segons quin sigui el seu públic
         3.1. Aquests poetes poden ser cantors i músics els quals reciten i toquen algun instrument.
     
      4. Els seus temes solen explicar i/o celebrar accions de personatges heròics extrets de l'història.
      5. A la vegada, podem dir que aquests temes són mitològics.
      6. Solen estar compostos amb una llengua arcàica i antificiosa, lo qual significa que són llengues antigues.
      7. Majoritariament conté moltes fórmules èpiques com ara

• l'epítet èpic
• les repeticions
• l'intervenció del narrador

      8. Esta organitzat mitjançant hexàmetres, els quals són poemes compostos per versos de sis peus.



* Safó de Lesbos : Només quedaren 600 poemes de tots els que escrigué aquesta dona on ,en elles sol fer odes a Afrodita. Aquesta escassestat de poemes es deu a que a l'any 1073 el papa Gregori VII ordenà cremar tots els seus textos, donat a que l'escriptora era una dòna i tractava temes que, segons ell, no estaven ben vistos, com ara l'amor entre les dones.
A Grècia dintre d'un sarcófag es trobaren poemes originals de Safo que, encara avull en dia, es conserven.

Fins aqui la meva entrada sota la poesia grega, esper que vos hagi agradat i fins a la pròxima publicació.

el tetare grec

    Bones, estimats lectors, i benvinguts a la meva nova entrada sota el teatre grec.

 Aquest tipus de teatre tractava sota els rituals al deu Dionís, deu dels cultius, del vi, del teatre, de la festa, dels banquets, i les orgies. Aquests es caraceritzaven per la seva vestimenta, la qual estava formada per:

•  una màscara, 
• capes, 
• tacons 
• i sobretot, uns corns de cabres, propis de les tragèdies o del seu contraposat gènere la comèdia. 

També es caracteritzava pel seu edifici, el qual tenia una forma circular construit aixi amb  la finalitat de projectar millor la veu dels actors que actuaven en el seu centre, donat a que en aquell temps no existia cap micròfon ni cap utensili que fos similar a aquest.
Els actors que actuaven estaven distribuits de la seguent manera: en el centre es situava un sol home, al qual se li donà el nom "d'Hipòcitra", y un grup d'homes el qual cantaven i servien com a coro.
Per una altre banda es caracteritzava per ser un acte cívic, el qual consisteix en l'acudiment de totes les persones independentment de la seva classe social. Com anteriorment vos vaig citar a l'anterior entrada, els caps de treball de les persones es veien obligats a pagarlis als seus treballadors que no podien comprar les seves entrades.

Aquestes festes duraven 7 dies, en els quals es paraven cualsevol tipus de guerra que estigues trancorreguent en aquell molment.

Els grecs creien que el seu Deu Dionís moria a l'hivern, anomenant aquest fet "Lenees", al igual que després tornava a reneixer a la primavera, anomenant aquest fet "Les grans Dionisies". Aquesta manera de pensar els hi provenia de la mort dels cultius a l'estiu i la tornada d'aquests a la primavera, cosa que jsuificaren amb l'història d'aquest Deu.

I així don per finalitzada aquesta entrada, esper que vos hagui agradat aquesta entrada i fins la pròxima.

la literatura grega

   Bones, estimats lectors.
   En aquesta entrada tractarem el tema del que ens sol parlar aquest tipus de literatura, les èpoques on es situa i els edificis que formen part d'aquesta.

   En primer lloc el tema del que sol parlar aquest tipus de literatura és el de la dimensió humana, referint-se a la gran diversitat de pensaments i espectatives de certs temes quotidians que tenien els ciutadans de l'època.
   El seu orígen fou a l'any 176 a.C. en el segle IIX, y durà fins a l'any 31 d.C. en el segle I.

   Tot seguit vos parlaré de les tres èpoques que aquest tipus de literatura conté, les quals s'anomenen:

• Època Arcaica, la qual s'inicià a l'any 700 a.C. y posà fí al 490 a.C. Aquesta adopta al reconegut escriptor i poèta Homer, famós per a la seva gran obra l'Odissea. Aquest escriptor es dedicava a escriurer generalmen poesia lírica, la qual consisteix en els sentiments i la reflxió dels escriptors perteneixents a aquest gènere.

•   En segón lloc podem trobar l'època Clàssica, iniciada el 490 a.C. i finalitzada a l'any 336 a.C. Dintre d'aquesta època s'escriuràn tragèdies i odes *(de les quals vos parlarè en una de les seguents entrades que publicaré). Un escriptor molt conegut dintre d'aquesta època s'anomena Sòfocles, conegut per a la seva gran obra Edip.

•   I finalment, la tercera època coneguda com a època Helenística, iniciada a l'any 336 a.C i finalitzada a l'any 31 d.C. Aquesta època s'especialitza amb temes més filosòfics, on també hi podem incorporar a grans filòsofs com ara Aristòtil o Protàgores, el qual ens volia donar a entendrer que " l'home és la mesura de totes les coses".
  
                                        PROTÀGORES                       ARISTÒTIL

    Finalment, a Mesopotàmia, la gent es veia tan insignificant dintre de la gran provincia en la que vivien a causa de la gran quantitat d'habitants d'aquesta que començaren a crear metròpolis la qual significa la ciutat principal d'una provincia, on tots es sentien diferents, ja que es veien obligats a formar part de la societat, donat a que ,diferentment, a la provincia podien passar perfectament desapercebuts a causa de la seva gran xifra de persones.

    Finalment vos parlaré dels edificis. Dintre de la literatura grega podem trobar tres tipus d'estructures diferent, com ara:

•  l'àgora:plaça on els ciutadans debatien i parlaven sota els temes que ells volguessin,

•   l'estòa, 

• el gimnàs i la palestra. Aquests dos darrers llocs són bastant coneguts a causa dels Jocs Olimpics, duts a terme a Olimpia desde l'any 775 a.C. A aquests jocs només hi podien formar part els homes donat a la baixa categoria i importancia social que rebien les dònes a aquesta època. Solien durar 3 dies, durants els quals es detenia cualsevol tipus de guerra que hi pogués haver durant el temps en el que caien aquests Jocs.
  

Una de les altres infraestructures completament característiques d'aquesta època són els teatres  els quals:

1.  donaren coneixement,
2.  veneraren als deus, 
3. servien d'entreteniment,
4.  acudien totes les diferents polis com a devoció als Deus pagant l'entrada a aquest anomenat anteriorment teatre, 
5. i en el cas de que les persones no es poguessin permetre pagar l'entrada el seu cap de treball es veia obligat a comprarlis aquesta entrada. Les seves actuacions duraven tot el dia.

    I fins aqui, això és tot, esper que vos hagi agradat. Un salut i fins a la pròxima entrada.

      

Repte Quinzenal

LES SIRENES

Per a introduirvos aquesta entrada començaré esmentant l'historia de "La Sireneta" d'Andersen o de la versió de Walt Disney "Ariel"

A l'història de la sirenita, escrita per Andersen, la protagonista, la qual és aquest ésser magnific amb coa de peix i amb una llarga esperànça de vida de 300 anys, es troba visquent dintre del fons del mar amb el seu pare Tritó, la seva mare (la qual a la versió de Walt Dinsney no hi fa cap menció i on en el seu lloc situen a la seva àvia) i les seves 5 germanes. Aquesta no obtingué cap mena de nom a l'història d'Andersen amb diferència al nom que li dona Walt Disney a la Sireneta, el qual és Ariel.

Un dia, la protagonista d'ambdues versions, s'atracà a la superficie de la mar i vegé dintre d'un vaixell a un home del qual s'enamorà bojament. El vaixell d'aquest home naufragà i la Sireneta el salvà tornant a aquest a la vorera d'una platja i partint antes de que ell es despertàs i ningú altre pogués veurer-la, deixant així a aquell atractiu home en mans d'una dòna que s'hi apropava. 

Més trad, parlà amb la seva àvia sota on acavaben les sirenes després de passar els seus 300 anys de vida. Quan la resposta que obtingué fou que les sirenes en morir es convertien en espuma, de seguida la Sireneta es demanà on anaven a parar els humans després de la seva mort. A això l'àvia l'hi contestà que els humans podien viurer molts d'anys menys que elles, i que un pic arribada la seva mort seguien visquent a través de la seva ànima.

Poc després d'això, la Sireneta anà a visitar a la bruixa de les aigues, a la qual li demanà una poció que l'ajudàs a accedir al món terrenal. Aquesta li ho concedí, però amb una condició, la qual era mantenir la seva veu baix la seva custòdia (ja que era la veu més hermosa de totes les aigues i, clarament, de la superfície, donat a que les sirenes poseeixen les veus més boniques del món, segons es diu des de fa molt de temps, sota l'època on sorgigué l'Odissea de Homer, encara que allà no tenien les mateixes característiques físiques, de les quals vos parlaré més endevant juntament amb altres tipus d'informació sota aquestes). L'única condició que la bruixa de les aigues li donava era que si la Sireneta no es cassava amb l'home del qual ella estava enamorada en dos dies, aquesta perdria per a sempre la seva veu, juntament amb la seva vida (la qual a la versió de Disney només era la veu), fent així que la princesa es convertís en espuma de mar. Aquest personatge de la bruixa no està representat com a cap èsser maligne dintre de l'història d'Andersen, encara que a la versió creada per Walt Disney és el personatge més malèfic d'aquesta trama.

Tot seguit, la Sireneta (coneguda també com a Ariel per la versió creada per Disney), pogué accedir al món del qual procedia l'home del que s'havia enamorat ja amb les seves dues cames i tenguent una gran destressa per al ball, encara que a cada pas que donàs sentiguès un enorme mal als peus i a les cames i no pogués parlar.

Uns dies més tard, li digueren que el jove es tenia que cassar amb la princesa de regne veí. En un principi aquest s'hi negà, però mes trad, en adonarse de que la dòna amb la qual s'hanava casar era la dòna que el recollí de la vorera de la platja quan tornà com a naufrag ell s'enamorà d'ella i finalment es casaren. La Sirenta davant d'aquesta situació no hi poguè intervenir de cap manera, així que acabà perdent el tracte que tenia amb la bruixa de les aigues.

La mateixa nit de les nosses aparegueren les germanes de la Sireneta diguent-li que si matava a l'home pel qual havia renunciat a la seva vida com a sirena i deixava que la sang d'aquest li tocàs els peus podria tornar a la seva anterior vida, però ella fou incapàç, ja que encara l'estimava. Aixi que quan sortiguè el sòl del dia seguent, la protagonista es llançà al mar tornant-se espuma. Però, tot seguit, notà la calor del llum del sol, i s'enadonà de que s'havia convertit en un esperit d'haire, recompenssada per tot el sofriment pel qual passà per a poder passar tot el temps possible junt a aquell home del qual s'havia enamorat, i del qual aquest amor no li fou correspost.

El final d'aquesta història canvia bastant en l'adptació creada per a Walt Disney, on la Sireneta (anomenada Ariel) aconsegueix l'amor del seu estimat, amb el qual s'acaba casant i  per tant pot recuperar la seva veu.

Molts dels canvis que Walt Disney imposà a la seva adaptació de l'obra escrita per a Andersen anomenada "La sireneta" foren realitzats amb l'intenció de fer que aquesta història fos menys cruel, donat a que tenia l'intenció de fer que aquest relat estigués especialment dirigit als nens i nenes més joves.

En l'imatge seguent, la sireneta esta contemplant per primer pic el vaixell en el quals es troba el princep, del qual s'enamora bojament a primera vista.

 

Poc després, anà a demanar a la bruixa de les aigues un conjur que l'ajudàs a tenir cames, per a així tenir una apariència humana per a aconseguir enamorar al princep. Aquest tram de la història és visible en l'imatge següent:

 

Un pic finalitzat el tracte amb la bruixa, del qual, la sireneta acabà perdent, les seves cinc germànes aparegueren amb un guinavet, el qual si el clavaba a l'home pel qual havia renunciat a la seva vida com a sirena i deixava que la sang d'aquest regalimàs pels seus peus es rompria el tracte, poguent tornar així, a la seva vida junt a les damés sirenes.

En canvi, en l'adaptació d'Andersen, Ariel (la Sireneta) aconsegui casar-s amb l'home del qual s'havia enamorat.

Tot seguit, vos parlaré de "Les Sirenes a l'Odissea d'Homer".

  A l'Odissea d'Homer, Ulisses, el qual es trobava amb la ninfa Circe, decidí partir cap a Ítaca, seguint així la seva destinació cap a una meta utòpica que ell mateix s'havia imposat.
 Aquesta ninfa li advertí sota els diferents perills dels quals Ulisses tenia bastantes possibilitats de sofrir. Entre ells es troba el de toparse amb les Sirenes, uns éssers el quals tenien unes característiques físiques un tant peculiars, ja que eren dònes amb cos d'ocell i cara de al·lota. Apart d'aquestes qualitats físiques calia tenir amb compte les qualitats internes que aquestes poseien, les quals estàven plenes de sentiments malèfics, els quals es produien a partir del tipus d'aliment que consumien, el qual eren els humans.
 Per a aconseguir el seu menjar abans tenia que caçar-lo, i això ho feien possible gràcies al seus cants magnífics i bells, els quals feien que el mariners s'acostassin a elles per a podeer gaudir de la seva veu des de més a prop, facilitant a aquestes la captura del seu menjar, depositant, posteriormen, els hossos d'aquests a una illa anomenada l'Illa ddel Sol.

Un pic Ulisses fou advertit de tots els perills que aquest corria,va continuar amb el seu viatje.
Arribat el moment en el que vegué com s'acostaven a l'illa de la qual Circe l'hi havia fet menció abans, advertí als seus mariners dels perills que corrien i els manà a que es construissen taps per a les orelles, proporcionades amb cera derretida. També els hi demanà que el fermassin tan sols a ell al màstil del vaixell, sense cap mena de tap a les orelles, deixant així que pogués escoltar el cant embelessador d'aquestes sirenes, peró, que encara que aquest manàs als seus mariners que l'amollassin no ho fessin, i que en vés d'això fermassin més fort les cordes que el sostenien.
Un pic arribaren aquestes tot sortigué com Ulisses, el nostre protagonista, havia planetjat, així que aconseguiren que les Sirenes, al veurer que els seus encants no eren útils, es marxassin de seguida.


En aquesta imatge podem obsservar a la ninfa Circe, aconsejant al nostre protagonista Ulisses sota els importants perills que possiblement sofrigués en un futur, en el seu viatje cap a Ítaca.

En aquesta imatge podem veurer l'hipòtesi sota un mapa de la travesia d'Ulisses per a poder arribar a Ítaca, on, entre altres llocs, podem situal l'illa del Sol on deixaven les sirenes els hossos de les seves víctimes.

 Tot seguit, podem observar l'atac de les Sirenes al vaixell d'Ulisses i els seus mariners, juntament amb l'estratègia que aquests seguiren per a no caurer a la tentació d'aquestes malvades criatures creada per les seves maravillosses veus.

 Aquesta illa es considerada l'illa de les Sirenes, on, teòricament, aquestes depossitaven els hossos de les seves víctimes.

Estimats lectors, esper que hageu aprés moltes noves curiositats sota les sirenes que no sabieu abans, a la vegada d'entretenir-vos obtinguents sabiduria sota la litertura antiga. Gracies per a la vostra atenció i fins aviat!