LES SIRENES
Per a introduirvos aquesta entrada començaré esmentant l'historia de "La Sireneta" d'Andersen o de la versió de Walt Disney "Ariel"
A l'història de la sirenita, escrita per Andersen, la protagonista, la qual és aquest ésser magnific amb coa de peix i amb una llarga esperànça de vida de 300 anys, es troba visquent dintre del fons del mar amb el seu pare Tritó, la seva mare (la qual a la versió de Walt Dinsney no hi fa cap menció i on en el seu lloc situen a la seva àvia) i les seves 5 germanes. Aquesta no obtingué cap mena de nom a l'història d'Andersen amb diferència al nom que li dona Walt Disney a la Sireneta, el qual és Ariel.
Un dia, la protagonista d'ambdues versions, s'atracà a la superficie de la mar i vegé dintre d'un vaixell a un home del qual s'enamorà bojament. El vaixell d'aquest home naufragà i la Sireneta el salvà tornant a aquest a la vorera d'una platja i partint antes de que ell es despertàs i ningú altre pogués veurer-la, deixant així a aquell atractiu home en mans d'una dòna que s'hi apropava.
Més trad, parlà amb la seva àvia sota on acavaben les sirenes després de passar els seus 300 anys de vida. Quan la resposta que obtingué fou que les sirenes en morir es convertien en espuma, de seguida la Sireneta es demanà on anaven a parar els humans després de la seva mort. A això l'àvia l'hi contestà que els humans podien viurer molts d'anys menys que elles, i que un pic arribada la seva mort seguien visquent a través de la seva ànima.
Poc després d'això, la Sireneta anà a visitar a la bruixa de les aigues, a la qual li demanà una poció que l'ajudàs a accedir al món terrenal. Aquesta li ho concedí, però amb una condició, la qual era mantenir la seva veu baix la seva custòdia (ja que era la veu més hermosa de totes les aigues i, clarament, de la superfície, donat a que les sirenes poseeixen les veus més boniques del món, segons es diu des de fa molt de temps, sota l'època on sorgigué l'Odissea de Homer, encara que allà no tenien les mateixes característiques físiques, de les quals vos parlaré més endevant juntament amb altres tipus d'informació sota aquestes). L'única condició que la bruixa de les aigues li donava era que si la Sireneta no es cassava amb l'home del qual ella estava enamorada en dos dies, aquesta perdria per a sempre la seva veu, juntament amb la seva vida (la qual a la versió de Disney només era la veu), fent així que la princesa es convertís en espuma de mar. Aquest personatge de la bruixa no està representat com a cap èsser maligne dintre de l'història d'Andersen, encara que a la versió creada per Walt Disney és el personatge més malèfic d'aquesta trama.
Tot seguit, la Sireneta (coneguda també com a Ariel per la versió creada per Disney), pogué accedir al món del qual procedia l'home del que s'havia enamorat ja amb les seves dues cames i tenguent una gran destressa per al ball, encara que a cada pas que donàs sentiguès un enorme mal als peus i a les cames i no pogués parlar.
Uns dies més tard, li digueren que el jove es tenia que cassar amb la princesa de regne veí. En un principi aquest s'hi negà, però mes trad, en adonarse de que la dòna amb la qual s'hanava casar era la dòna que el recollí de la vorera de la platja quan tornà com a naufrag ell s'enamorà d'ella i finalment es casaren. La Sirenta davant d'aquesta situació no hi poguè intervenir de cap manera, així que acabà perdent el tracte que tenia amb la bruixa de les aigues.
La mateixa nit de les nosses aparegueren les germanes de la Sireneta diguent-li que si matava a l'home pel qual havia renunciat a la seva vida com a sirena i deixava que la sang d'aquest li tocàs els peus podria tornar a la seva anterior vida, però ella fou incapàç, ja que encara l'estimava. Aixi que quan sortiguè el sòl del dia seguent, la protagonista es llançà al mar tornant-se espuma. Però, tot seguit, notà la calor del llum del sol, i s'enadonà de que s'havia convertit en un esperit d'haire, recompenssada per tot el sofriment pel qual passà per a poder passar tot el temps possible junt a aquell home del qual s'havia enamorat, i del qual aquest amor no li fou correspost.
El final d'aquesta història canvia bastant en l'adptació creada per a Walt Disney, on la Sireneta (anomenada Ariel) aconsegueix l'amor del seu estimat, amb el qual s'acaba casant i per tant pot recuperar la seva veu.
Molts dels canvis que Walt Disney imposà a la seva adaptació de l'obra escrita per a Andersen anomenada "La sireneta" foren realitzats amb l'intenció de fer que aquesta història fos menys cruel, donat a que tenia l'intenció de fer que aquest relat estigués especialment dirigit als nens i nenes més joves.
En l'imatge seguent, la sireneta esta contemplant per primer pic el vaixell en el quals es troba el princep, del qual s'enamora bojament a primera vista.
Poc després, anà a demanar a la bruixa de les aigues un conjur que l'ajudàs a tenir cames, per a així tenir una apariència humana per a aconseguir enamorar al princep. Aquest tram de la història és visible en l'imatge següent:
Un pic finalitzat el tracte amb la bruixa, del qual, la sireneta acabà perdent, les seves cinc germànes aparegueren amb un guinavet, el qual si el clavaba a l'home pel qual havia renunciat a la seva vida com a sirena i deixava que la sang d'aquest regalimàs pels seus peus es rompria el tracte, poguent tornar així, a la seva vida junt a les damés sirenes.
En canvi, en l'adaptació d'Andersen, Ariel (la Sireneta) aconsegui casar-s amb l'home del qual s'havia enamorat.
Tot seguit, vos parlaré de
"Les Sirenes a l'Odissea d'Homer".
A l'Odissea d'Homer, Ulisses, el qual es trobava amb la ninfa Circe, decidí partir cap a Ítaca, seguint així la seva destinació cap a una meta utòpica que ell mateix s'havia imposat.
Aquesta ninfa li advertí sota els diferents perills dels quals Ulisses tenia bastantes possibilitats de sofrir. Entre ells es troba el de toparse amb les Sirenes, uns éssers el quals tenien unes característiques físiques un tant peculiars, ja que eren dònes amb cos d'ocell i cara de al·lota. Apart d'aquestes qualitats físiques calia tenir amb compte les qualitats internes que aquestes poseien, les quals estàven plenes de sentiments malèfics, els quals es produien a partir del tipus d'aliment que consumien, el qual eren els humans.
Per a aconseguir el seu menjar abans tenia que caçar-lo, i això ho feien possible gràcies al seus cants magnífics i bells, els quals feien que el mariners s'acostassin a elles per a podeer gaudir de la seva veu des de més a prop, facilitant a aquestes la captura del seu menjar, depositant, posteriormen, els hossos d'aquests a una illa anomenada
l'Illa ddel Sol.
Un pic Ulisses fou advertit de tots els perills que aquest corria,va continuar amb el seu viatje.
Arribat el moment en el que vegué com s'acostaven a l'illa de la qual Circe l'hi havia fet menció abans, advertí als seus mariners dels perills que corrien i els manà a que es construissen taps per a les orelles, proporcionades amb cera derretida. També els hi demanà que el fermassin tan sols a ell al màstil del vaixell, sense cap mena de tap a les orelles, deixant així que pogués escoltar el cant embelessador d'aquestes sirenes, peró, que encara que aquest manàs als seus mariners que l'amollassin no ho fessin, i que en vés d'això fermassin més fort les cordes que el sostenien.
Un pic arribaren aquestes tot sortigué com Ulisses, el nostre protagonista, havia planetjat, així que aconseguiren que les Sirenes, al veurer que els seus encants no eren útils, es marxassin de seguida.
En aquesta imatge podem obsservar a la ninfa Circe, aconsejant al nostre protagonista Ulisses sota els importants perills que possiblement sofrigués en un futur, en el seu viatje cap a Ítaca.
En aquesta imatge podem veurer l'hipòtesi sota un mapa de la travesia d'Ulisses per a poder arribar a Ítaca, on, entre altres llocs, podem situal l'illa del Sol on deixaven les sirenes els hossos de les seves víctimes.
Tot seguit, podem observar l'atac de les Sirenes al vaixell d'Ulisses i els seus mariners, juntament amb l'estratègia que aquests seguiren per a no caurer a la tentació d'aquestes malvades criatures creada per les seves maravillosses veus.
Aquesta illa es considerada l'illa de les Sirenes, on, teòricament, aquestes depossitaven els hossos de les seves víctimes.
Estimats lectors, esper que hageu aprés moltes noves curiositats sota les sirenes que no sabieu abans, a la vegada d'entretenir-vos obtinguents sabiduria sota la litertura antiga. Gracies per a la vostra atenció i fins aviat!
Per a mi, aquesta paraula no només significa estimar a algú, concepte del qual tothom crec que té al moment en el que senten la paraula de la qual vos vui parlar avui.
És en aquest moment quan sents que aquella perssona amb la que et sents tan agust pot ser el que d'avui en dia anomenam amor. Aquesta sensació d'entenimment, de diversió, d'aprenentatge que només trobes en aquella persona i que només vols compartir amb ell/a.
